Viulacerdanya.cat/Notícies
Vols rebre les notícies al teu whatsapp? Envia “Alta” al 644 79 62 37 des del teu whatsapp. ( Servei gratuït )
Altres Notícies:
Notícies 10/3/25
Notícia 1: PREM AQUÍ Un incendi crema la segona planta d’una casa a Martinet de Cerdanya
Notícia 2: PREM AQUÍ A Catalunya desapareixen una mitjana de 10 persones al dia, pel que fa al Pirineu 11 persones a l’any
Notícia 3: PREM AQUÍ La Cerdanya aposta clarament pel transport públic passant a més de 100.000 usuaris de bus en 2024
Notícia 4: PREM AQUÍ Tres menors maten una treballadora social en una casa tutelada
Notícia 5: PREM AQUÍ El govern de la Generalitat es compromet a construir més de 130 habitatges protegits a la Seu d’Urgell
Notícia 6: PREM AQUÍ Un jove és lesiona durant un partit de futbol i l’incident acaba convertint-se en un malson per la seva família
Notícia 7: PREM AQUÍ Ofereixen a l’empresa d’energia de la Generalitat participar amb entre un 10 i 20% en el projecte de la central hidroelèctrica reversible del Berguedà
Notícia 1:
Per redacció 10/3
Un incendi crema la segona planta d’una casa a Martinet de Cerdanya
Els Bombers de la Generalitat van estar estiguin el dissabte a la tarda un incendi d’un habitatge al barri del Tossalet de Martinet de Cerdanya, al municipi de Montellà i Martinet.
El foc va afectar la segona planta de cal Sagal, una casa de dos pisos ubicada a la part antiga de Martinet, al carrer del Garofí.
Sis dotacions dels Bombers de la Generalitat han estat treballant al lloc dels fets.
A hores d’ara es desconeix que ha provocat l’incendi, pel que fa a l’afectació, la zona més afectada ha estat la teulada. No consten cap persona ferida, a la planta baixa de l’edifici hi viuen els propietaris de la casa, que no van detectar l’incendi fins molt més tard.
Pel que fa als llogaters que vivien a la planta afectada en el moment de l’arribada dels bombers ja es trobaven fora de l’habitatge.
Notícia 2:
Per Agències 10/3
A Catalunya desapareixen una mitjana de 10 persones al dia, pel que fa al Pirineu 11 persones a l’any.
Són xifres que el cos ha fet públiques avui, coincidint amb el Dia de les Persones Desaparegudes Sense Causa Aparent. La Regió Policial Metropolitana Barcelona (719) i les Regions Policials Metropolitanes Metronord (658) i Metrosud (987) concentren el nombre més gran de persones desaparegudes amb un total de 2.364 denúncies.
Respecte al Pirineu, les denúncies per desapareguts l’any passat van ser d’11 persones.
La segueixen les Regions Policials de Girona (440), Camp de Tarragona (349), Ponent (213), Central (177) i Terres de l’Ebre (127) i Pirineu (11). Des de l’any 2021 s’han denunciat un total de 391 desaparicions fora de Catalunya, de les quals 104 corresponen a l’any passat. Precisament, ahir es resolia amb la tornada a casa la desaparició d’un noi de 15 anys a Manresa.
10 desaparicions al dia a Catalunya
La Policia de la Generalitat va instruir l’any passat una mitjana de 10 desaparicions al dia, una xifra que es manté estable respecte l’any anterior. Durant el 2024, es van denunciar 3.785 desaparicions a Catalunya amb un índex de resolució del 98%. Els Mossos d’Esquadra col·laboren i es coordinen amb el Centre Nacional de Desapareguts (CNDES) de la Secretaria d’Estat de la Seguretat del Ministeri del Interior en les millores dels procediments d’investigació i de l’atenció a les famílies per a la resolució de casos tant en l’àmbit nacional com a internacional i formen part del I Pla Estratègic en matèria de Persones Desaparegudes.
A Catalunya s’ha creat la Comissió Interdepartamental de Persones Desaparegudes sense Causa Aparent per tal de fer un abordatge transversal sobre aquesta problemàtica. Cal tenir en compte que la meitat de les desaparicions es resolen en els tres primers dies i un 67% durant la primera setmana. Tres de cada deu casos requereixen un tractament transversal amb la participació de diferents actors per tal de poder ajudar, assessorar i acompanyar les famílies que pateixen aquesta situació. Es tracta de coordinar les accions del Govern de la Generalitat de Catalunya en relació amb aquesta problemàtica i amb la voluntat de donar una millor resposta a les famílies de persones desaparegudes i les entitats representatives.
El 0,611% del total de denúncies tramitades
Les denúncies per desaparicions representen el 0,611% respecte del total de denúncies tramitades pels Mossos d’Esquadra. Les dades corresponents al 2024 reflecteixen una disminució del 10,5% en desaparicions de menors de 13 a 17 anys (839), un augment del 5,6% en persones de més de 65 anys (281) i del 4,6% en persones de 18 a 64 anys. Un 60% eren homes i la resta dones. Per franges d’edat, els menors de 0 a 12 representen el 2%, els de 13 a 17 anys, el 22%, els adults de 18 a 64 anys, el 68% i el 8% el constitueixen les persones majors de 65 anys.
Com es gestiona?
La Unitat Central de Persones Desaparegudes i Conducta Suïcida (en els seus orígens l’Oficina d’Atenció a les Famílies de Persones Desaparegudes – OFDES) ofereix una atenció qualificada i personalitzada a les famílies de persones desaparegudes i des del 2014 s’ha convertit en un referent en l’àmbit de persones desaparegudes des de diferents vessants. Va atendre l’any passat 263 casos nous i va gestionar un total de 2.304 trucades, de les quals prop de la meitat van ser trucades d’atenció a familiars sobre qüestions vinculades amb l’estat de la investigació, orientació en la presa de decisions i assessorament en qüestions jurídiques. Així mateix, en el marc d’aquest acompanyament a familiars, l’equip d’aquesta unitat ha dut a terme 87 entrevistes presencials amb les famílies desaparegudes, la majoria de les quals s’han fet en el domicili familiar i 4 han estat en acompanyaments a la família en els dispositius de recerca.
La clau? Denunciar-ho immediatament
Interposar una denúncia en el moment de la desaparició és clau per iniciar les gestions policials encaminades a localitzar la persona. Per això, en aquests casos no s’ha d’esperar 24 hores per a denunciar i cal adreçar-se a qualsevol comissaria del cos de Mossos d’Esquadra (obertes les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any) o de les policies locals de Catalunya.
Notícia 3:
Per M.Spa 10/3
La Cerdanya aposta clarament pel transport públic passant a més de 100.000 usuaris de bus en 2024.
La xifra de viatgers de les línies de transport de la companyia Alsa, posen en evidència un canvi d’hàbit entre els cerdans, històricament acostumats a desplaçar-se sempre en vehicle particular. Ara, en canvi, la imatge de parades amb usuaris esperant el pròxim autobús s’ha convertit en habitual, principalment a les parades de Puigcerdà, Alp i Bellver, les poblacions més grans, però també en altres més petites que s’han connectat a la xarxa principal com ara Martinet, Prullans o Prats i Sansor.
Les estadístiques de l’últim trimestre de l’any 2024 han confirmat el fenomen: la població de Cerdanya ha fet una aposta pel transport públic per carretera. Quan les línies d’autobusos han funcionat, les freqüències s’han multiplicat i les tarifes s’han fet populars, els veïns del Pirineu s’han abocat al servei, fins al punt que la línia interior entre Llívia i la Seu d’Urgell que fa la circumval·lació a la Cerdanya va tancar l’any per sobre encara de les projeccions estimades a principi de l’exercici i va superar de llarg els 100.000 usuaris.
Al tancament de l’any 2024, la companyia va registrar 107.626 viatgers, amb una mitjana d’uns 9.000 viatgers al mes i 300 al dia. Aquesta xifra constata el creixement exponencial del nombre de viatgers, ja que és 1,5 vegades el de l’any anterior, amb 37.942 nous usuaris. Si les xifres del 2024 es comparen amb les registrades des de l’any 2021, l’evolució és evident. Així, des de l’any 2021, el nombre de viatgers del transport públic de la línia d’Alsa, l’antiga Alsina Graells, a la Cerdanya ha experimentat un creixement del 342%, de manera que més que triplicat en quatre anys.
També cap a Barcelona
Pel que fa a la línia d’autobús que transporta viatgers des de Cerdanya a Barcelona, amb els dos itineraris per Bellver provinent de la Seu o per Alp des de Llívia, la xifra s’ha enfilat fins als 14.359, la qual cosa posa de manifest també un augment de 4.393 nous viatgers durant l’any 2024. En aquest cas, la línia ha exactament doblat el nombre de viatgers en quatre anys. Aquest fet posa sobre la taula l’evidència que amb un servei competitiu, els usuaris opten pel transport públic, malgrat que el trajecte en autocar entre Barcelona i la Cerdanya sigui considerablement més llarg que en vehicle privat:dues hores i vint minuts la freqüència semidirecta i per sobre de les tres hores la que fa més parades al Bages i el Berguedà.
Pel que fa a la línia que uneix la Seu d’Urgell i Barcelona, amb més freqüències que des de Cerdanya i més també de semidirectes, el nombre d’usuaris s’ha pràcticament triplicat des de l’any 2021, amb 53.063 viatgers aquest últim exercici respecte als 18.638 de fa quatre anys.
Més freqüències, preus simbòlics
La raó d’aquest «boom» del transport públic a la Cerdanya és en dos motius principals: el nombre més gran de freqüències i la integració tarifària que ha abaratit el preu del bitllet. Així, la integració tarifària posada en marxa a principi de l’any passat va suposar la creació de la zona tres, formada per les comarques del Pallars Jussà, l’Alt Urgell i el Solsonès, i de la zona 4, formada per l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, l’Aran i la Cerdanya.
Amb aquest sistema integrat, els trajectes entre els pobles de la Cerdanya i fins a la Seu han ofert preus molt rebaixats: amb l’abonament, un trajecte intern per la Cerdanya costa 50 cèntims i un entre Puigcerdà i la Seu d’Urgell, vuitanta cèntims. Pel que fa al viatge a Barcelona, des de la Cerdanya costa 5,5 euros i poc més de sis des de la Seu d’Urgell. Pel que fa als horaris, el pla de millora en la connectivitat en transport públic entre Puigcerdà i la Seu d’Urgell impulsat pel departament de Territori va suposar que la línia d’autobús L0576, la que uneix Llívia, Puigcerdà, Bellver i la Seu incrementés el nombre de freqüències fins als 16 viatges d’anada per dins la Cerdanya i onze fins a la Seu els dies feiners. Igualment, va fixar vuit expedicions d’anada i nou de tornada els caps de setmana, guanyant set expedicions entre setmana i dues el cap de setmana.
Notícia 4:
Per Agències 10/3
Tres menors maten una treballadora social en una casa tutelada.
Una treballadora social de 35 anys ha estat assassinada aquest diumenge a la nit a mans de tres menors d’edat a Badajoz, en una casa tutelada per la Junta d’Extremadura, segons ha confirmat la Delegació del Govern espanyol a Extremadura. El domicili està situat al carrer Castillo de Benquerencia, a la urbanització Guadiana. Els tres sospitosos han pogut ser detinguts aquest dilluns a primera hora per la Policia Nacional a Mèrida, on havien fugit amb el cotxe de la dona després de cometre, suposadament, el crim. La víctima ha estat identificada com a María Belén Cortés Flor, natural del municipi de Castuera.
Patrulles de la Policia Local i de la Nacional, juntament amb ambulàncies medicalitzades, es van desplaçar fins a la casa tutelada tan bon punt van rebre l’alerta que hi havia una persona sense vida al domicili. La trucada la va fer, al voltant de les onze de la nit, un altre dels menors que hi viu al centre, i que es va refugiar en una altra casa tutelada per por que els detinguts li poguessin fer alguna cosa. Els agents van trobar la víctima amb evidents signes d’haver patit una mort violenta, i per qui els sanitaris no van poder fer res més que certificar-ne la defunció.
Investigació en marxa per esclarir el macabre crim
Segons les primeres informacions, la dona hauria estat escanyada amb un cinturó i colpejada fins a la mort, a falta de conèixer els resultats de l’autòpsia, que faran els forenses de l’Institut de Medicina Legal (IML). La investigació està a càrrec del grup u de la Brigada provincial de la Policia Judicial, que estan duent a terme les perquisicions necessàries per esclarir tots els fets. A hores d’ara, a l’habitatge hi ha diverses patrulles analitzant-la en cerca de proves que puguin explicar els motius pels quals aquests menors, dos nois de 14 i 15 anys i una noia de 17, van decidir atacar i matar la seva cuidadora social. Els fets ja han estat posats en coneixement del Ministeri Fiscal i de la Fiscalia de Menors. Els detinguts han estat traslladats a comissaria on seran interrogats sobre els fets i es preveu que en les properes hores passin a disposició judicial.
Notícia 5:
Per redacció 10/3
El govern de la Generalitat es compromet a construir més de 130 habitatges protegits a la Seu d’Urgell.
L’alcalde de la Seu d’Urgell, Joan Barrera, i el regidor d’Habitatge, Jordi Mas Ortega, han mantingut aquest divendres una reunió de treball amb el director general d’Habitatge, Jordi Mas Herrero, i el comissionat de Barris, Carles Martí. En aquesta reunió, la Generalitat de Catalunya ha confirmat el seu compromís d’impulsar la construcció a l’Horta del Valira de més de 130 habitatges de Protecció Oficial de lloguer durant la legislatura.
Joan Barrera ja va assegurar fa uns dies que s’està fent “passes decidides” per comptar amb més pisos a la ciutat. Sobre les gestions fetes, l’equip de govern explica que també han mantingut dues reunions amb el director de l’Incasòl i director general d’Urbanisme, Agustí Serra, “per parlar exclusivament d’habitatge” i “posar sobre la taula la situació greu que tenim a la nostra ciutat amb els preus i amb l’accés a un lloc on viure”. Així mateix, s’han trobat amb el secretari de Territori i Habitatge, Víctor Puga, “per tal d’exposar la situació actual com a zona tensionada”.
Notícia 6:
Per Agències 10/3
Un jove és lesiona durant un partit de futbol i l’incident acaba convertint-se en un malson per la seva família.
El juliol del 2023 va començar el malson per a un jove de la comarca del Gironès, quan participava en un torneig de futbol i va patir una lesió greu que, un any i mig després, encara cueja.
El diagnòstic va ser una luxació de genoll, amb el trencament de tots els lligaments i el tendó femoral, a més del nervi peroneal. «Va ser en el moment que va xutar a la porteria de l’equip rival i va topar amb el porter, anava amb tanta velocitat que amb el xoc se li va desplaçar totalment el genoll», explica la seva mare, I.G., que prefereix mantenir-se en l’anonimat.
Tenia l’assegurança esportiva obligatòria
Abans d’iniciar el torneig, la família va pagar una assegurança esportiva obligatòria que, teòricament, havia de cobrir tots els accidents a causa de la pràctica de l’esport o d’un esdeveniment esportiu segons el Reial decret 849/1993, de 4 de juny. La sorpresa, però, va ser descobrir que no era així, moment en què va començar un interminable calvari, amb un gran desgast econòmic i emocional.
«El mateix dia del partit, una ambulància va portar el meu fill a una clínica de Girona que entrava per l’assegurança; on li van enguixar la cama a l’espera de proves per comprovar l’abast de la lesió», explica la seva mare. Una ressonància va confirmar que hauria de deixar els terrenys de joc per una temporada, a l’espera d’operar-se els lligaments del genoll.
“Si no s’opera aviat del nervi, no tornarà a caminar mai més bé”
Aquest primer diagnòstic, però, no determinava la gravetat de la lesió al nervi peroneal, que li ocasionava que tingués un dels peus molt debilitat, amb la síndrome del «peu caigut». Un altre traumatòleg de l’assegurança els va alertar que el xoc va estar a punt de trencar-li una artèria i que hauria pogut morir dessagnat. «Si no s’opera aviat del nervi, no tornarà a caminar mai més bé», va manifestar el metge, segons relata I.G.
Els van recomanar especialistes de clíniques privades de Barcelona, tenint en compte que era un cas molt complex i excepcional, amb l’impediment que no entraven per la mútua que havien contractat. «Ens vam haver de gastar 11.000 euros de la nostra butxaca per a una intervenció molt precisa del nervi, a més de despeses en visites, filtracions i fèrules; una agonia que encara no ha acabat», explica I.G.
Els van advertir que havia de passar un any perquè el jove notés millora i fins a dos anys per comprovar si havia servit i podria tornar a caminar bé. De moment ha passat gairebé un any i mig, ja s’ha operat dels lligaments -en aquest cas la intervenció sí que s’ha cobert des de l’assegurança- però encara necessita una fèrula per caminar.
“És dur pensar en tramitar una possible discapacitat“
«El nostre objectiu és que pugui caminar bé i sense suport; era jugador i entrenador i ha estudiat per ser mestre d’educació física, si no millora, aquesta lesió li pot limitar molt el futur i és dur pensar en tramitar una possible discapacitat», lamenta I.G., qui expressa que fa públic aquest cas per denunciar la situació actual de les assegurances esportives, que considera que estan desfasades.
«El Govern de la Generalitat hauria de revisar les condicions que ofereixen les mútues; ens han ofert una indemnització de 600 euros i estem lluitant perquè s’apugi perquè hem patit moltes despeses», critica. És per això que reivindica un canvi de normativa i que les condicions siguin més clares. «En el moment que t’ofereixen assegurances no hi ha prou informació, no queda clar fins a quin punt cobrirà les lesions i això ha de canviar, perquè cap altra família pateixi el que estem vivint nosaltres».
Notícia 7:
Per redacció – Berguedà 10/3
Ofereixen a l’empresa d’energia de la Generalitat participar amb entre un 10 i 20% en el projecte de la central hidroelèctrica reversible del Berguedà.
L’Energètica, l’empresa pública d’energia de Catalunya, ha rebut l’oferiment d’entrar a formar part del projecte de construcció d’una central hidroelèctrica reversible o de bombeig a la Nou de Berguedà, amb una participació del 10% ampliable al 20%. La resposta de l’Energètica a la proposta de l’empresa pública austríaca Verbund, que és la promotora del projecte, està condicionada a la valoració tècnica del projecte i al consens del territori.
Segons ha explicat el director general de l’Energètica, Daniel Pérez, “analitzarem que el projecte s’ajusti als criteris tècnics que exigim i, d’altra banda, per nosaltres és un requisit clau per invertir en qualsevol projecte que tingui el vistiplau del territori“. Aquest consens territorial, l’Energètica el verificarà amb els municipis afectats, que són la Nou de Berguedà, Cercs i Vilada. “Ja estem dialogant amb els alcaldes per saber si ho veuen de bon ull i, si és així, entrarem a formar part del projecte”, ha remarcat. A més, ha assenyalat, “garantirem que el Berguedà tingui veu i presència a la taula on es prenguin les decisions“.
La central hidroelèctrica reversible tindria uns 500 MW de potència i s’ubicaria al Pla de Clarà, una zona de pastures de la Nou de Berguedà, on es construiria un petit embassament de 5 hectòmetres cúbics que captaria aigua de la Baells (que té 109 hectòmetres cúbics) per bombejar-la i tornar-la a alliberar amb la producció d’energia. El projecte estaria dissenyat per no poder funcionar quan la capacitat del pantà estigués per sota del 20%.
Per a l’empresa energètica de la Generalitat és un projecte estratègic perquè s’aliena amb el repte de deixar de fer servir energies fòssils. Tenir un 10% del projecte permetria a l’Energètica estar al consell d’administració, que és on es prendran les decisions respecte a aquest projecte,” i generar garanties perquè el territori vegi el projecte amb més bons ulls”, ha apuntat Daniel Pérez, ja que “podríem incidir en aspectes importants, com ara els convenis per donar compensacions als ajuntaments“.
Independentment de la participació de l’Energètica en el projecte, Verbund està fent els tràmits per tirar-lo endavant si s’autoritzen tots els permisos necessaris, els hídrics, els elèctrics i els ambientals. Es preveu que el procés de tramitació s’allargui fins al 2028 i, després, uns quatre anys més per a la construcció de la central. Amb una inversió d’uns 500 milions d’euros, seria una realitat el 2032.
A Catalunya ja hi ha dues centrals hidroelèctriques que funcionen amb aquest sistema: la de Tavascan-Montamara, inaugurada el 1972; i la de Sallente-Estany Gento, el 1985.
El desllorigador de la tèrmica de Cercs?
L’alcalde de Cercs, un dels municipis afectats pel projecte de central hidroelèctrica reversible, ha manifestat en més d’una ocasió que la condició per debatre sobre la instal·lació implica desmantellar primer l’antiga central tèrmica. És competència ministerial, però la Generalitat ha posat a l’agenda aquest tema amb una carta que la consellera Sílvia Paneque va enviar a la ministra demanant el desmantellament de la central: “S’ha sol·licitat oficialment perquè és necessari. Hem de fer la nova transició energètica, però també hem de treure les restes de l’anterior model energètic i la central de Cercs n’és un exemple”, ha comentat Daniel Pérez. I ha afegit: “Hi ha qüestions tècniques que s’han de resoldre, com ara qui és l’empresa responsable del desmantellament i, per tant, qui n’ha d’assumir el cost”. El ministeri pot actuar, ja sigui assenyalant quina empresa ho ha de desmantellar o bé fent-ho i repercutint-ho a l’empresa que pertoqui.
texte
texte
També et pot interessar: