Viulacerdanya.cat/Notícies
Vols rebre les notícies al teu whatsapp? Envia “Alta” al 644 79 62 37 des del teu whatsapp. ( Servei gratuït )
Altres Notícies:
ENQUESTA: Estem duent a terme una enquesta sobre l'Augment de la delinqüència a Catalunya – PARTICIPA -
ENQUESTA: Estem duent a terme una enquesta sobre l'Augment de la delinqüència a Catalunya – PARTICIPA -
Notícies 20/8/24
Notícia 1: La Cerdanya ha deixat de ser un destí turístic amb estades de 15 ó 7 dies per passar a ser una escapada de 2-3 dies
Notícia 2: PREM AQUÍ Andorra aclareix que els treballadors transfronterers de Cerdanya i Alt Urgell no pagaran per entrar al país en cotxe
Notícia 3: PREM AQUÍ El museu Ceretània de Bolvir incorpora una nova experiència immersiva, podràs viure com un Iber i veure el pas per la Cerdanya d’Anníbal
Notícia 4: PREM AQUÍ Martinet ja té instal·lats els nous semàfors que permeten creuar amb més seguretat la N-260
Notícia 5: PREM AQUÍ Justícia vol facilitar la reinserció creant a la Seu d’Urgell una residència per a presos de tercer grau
Notícia 6: PREM AQUÍ L’Hospital de Berga finalitzarà el 2026 unes obres de millora i modernització amb una inversió de 10 milions d’euros en sis anys
Notícia 1:
Per M.Spa 20/8
La Cerdanya ha deixat de ser un destí turístic amb estades de 15 ó 7 dies per passar a ser una escapada de 2-3 dies.
En els últims anys, la tendència en els hàbits de les famílies catalanes ha canviat pel que fa a la Cerdanya com a destí turístic. Tant és així que la comarca, que va veure arribar el turisme a cavall entre els segles XIX i XX amb famílies senceres de la burgesia catalana que s’hi passaven tot l’estiu, ara s’està convertint en un destí de l’anomenada «escapada».
Així, les antigues reserves hoteleres per a quinze dies de fa unes dècades, o d’una setmana en els últims anys, s’han convertit en la seva pràctica majoria en estades de dos o tres dies, com a màxim. La cada vegada major proximitat amb les grans ciutats del país i una oferta de places hoteleres que ha quedat estancada en comparació amb la constantment creixent construcció de segones residències, ha convertit la Cerdanya en un destí per a pocs dies per les famílies que no hi tenen casa.
En aquesta dinàmica, els visitants nacionals que s’estan més de tres dies a la Cerdanya lloguen pisos turístics. Aquest rol de visitant de llarga estada, en canvi, l’estan assumint les famílies o grups d’amics que venen de més lluny, com ara França, Anglaterra o Alemanya. En aquest cas, els turistes estrangers sí que fan reserves llargues de fins a una setmana, per bé que no ho fan a l’agost sinó en la temporada mitjana.
Notícia 2:
Per Agències 20/8
Andorra aclareix que els treballadors transfronterers de Cerdanya i Alt Urgell no pagaran per entrar al país en cotxe.
El Govern d’Andorra ha exclòs els treballadors fronterers del possible nou impost que cobraria als vehicles estrangers que circulin per les seves carreteres. El cap de l’Executiu del Principat, Xavier Espot, ha sortit al pas a l’alarma generada a la Cerdanya i l’Alt Urgell per la possible afectació als 1.500 treballadors de les dues comarques que cada dia travessen la frontera per motius laborals, i ha descartat que els anomenats «transfronterers» hagin de pagar per entrar al país.
Espot ha explicat en una entrevista a Catalunya Ràdio que d’aquesta nova taxa, que te s’emmarcaria en el projecte global de facilitar un creixement sostenible del Principat, tampoc afectaria els turistes que passen com a mínim una nit als establiments turístics locals. Així, el nou impost per circular tan sols el pagarien els visitants d’un sol dia. En aquest sentit, els turistes que pernocten al país ja contribuirien al desenvolupament sostenible a través de la taxa turística.
De totes maneres, el president andorrà ha matisat que el projecte de llei és encara en fase embrionària i ha fixat aquest any com a termini per decidir si es porta a terme o no. El projecte preveu fer pagar els visitants que entren en vehicle particular al Principat amb l’adquisició d’una vinyeta o enganxina que es posaria al vehicle.
En tot cas, Espot ha remarcat que el sistema tan sols es posarà en marxa si està ben treballat i pactat amb els sectors que participen de la indústria turística. Andorra te un creixement turístic al voltant del 12% cada any, fet que preocupa el seu govern atesa la limitació geogràfica de les valls i l’actual població, d’uns 80.000 habitants.
Davant la possibilitat que l’impost s’apliqués als treballadors, tant l’Ajuntament de la Seu com el Consell Comarcal de Cerdanya han alertat que s’hi oposarien.
Notícia 3:
Per Llorenç Bonet – Bolvir 20/8.
El museu Ceretània de Bolvir incorpora una nova experiència immersiva, podràs viure com un Iber i veure el pas per la Cerdanya d’Anníbal.
El Museu Espai Ceretània de Bolvir oferix als visitants una nova experiència immersiva basada en la realitat virtual, ara gràcies a la nova tecnologia que ja ha incorporat aquest museu, podràs viure retrocedint en el temps fins a l’època dels Ibers, amb unes olleres de realitat virtual, viuràs com es vivia al castellot de Bolvir, com recollien el gra i l’aigua, com utilitzaven l’arc com arma de defensa, etc.
Les ulleres et permeten visualitzar un entorn de 360º, la resta d’accessoris de comandament, et permetran interactuar amb l’entorn i desplaçar-te sobre aquest.
Aquesta experiència virtual facilita i complementa molt la visita i comprensió d’aquest jaciment, segons a comentat la responsable del museu Maria Rodríguez.
L’experiència virtual passa a estar permanentment disponible al museu tant per adults com per als infants. El Preu de l’experiència immersiva es de dos euros i d’un euro si ja es compta amb una entrada general que té un preu de tres euros.
Notícia 4:
Per Llorenç Bonet – Martinet 20/8
Martinet ja té instal·lats els nous semàfors que permeten creuar amb més seguretat la N-260.
L’Ajuntament de Montellà i Martinet es mostra satisfet amb l’efecte i l’acceptació que han tingut els nous semàfors instal·lats recentment a la N-260, al seu pas per Martinet.
La població que originalment comptava amb dos passos de vianants, un a cada punta del municipis, ara (gràcies als nous semàfors) n’ha instal·lat fins a sis. Aquesta mesura de pacificació i comunió entre el trànsit i els vianants era una reivindicació ja fa temps sol·licitada per al consistori ja que travessar la carretera era un punt conflictiu, segons ha explicat la seva alcaldessa, Roser Bombardó.
Aquesta actuació també ha permès eliminar barreres arquitectòniques al costat de la N-260, millorant així la seguretat tant dels conductors com dels veïns. Els semàfors que funcionen amb un polsador, que s’ha de prémer per fer commutar l’aparell a vermell i que així s’aturi el trànsit, ha estat subvencionat pel Servei Català de Trànsit amb una aportació de 149.000 euros
Notícia 5:
Per Redacció 20/8
Justícia vol facilitar la reinserció creant a la Seu d’Urgell una residència per a presos de tercer grau.
El Departament de Justícia, Drets i Memòria ha creat una residència mixta per a deu presos interns en règim obert a la Seu d’Urgell. Les dependències, que són mixtes, es van estrenar el passat mes d’abril i se sumen a dos espais més d’aquest tipus a Martorell i Terrassa.
Es tracta de pisos situats fora del recinte dels centres penitenciaris, en habitatges ordinaris de l’entorn comunitari, gestionats conjuntament amb entitats del tercer sector. Hi poden accedir les persones en tercer grau, amb baix risc de reincidència i bona evolució, per continuar el programa d’intervenció sòcioeducativa i l’itinerari integral de reinserció. La gestió a la Seu d’Urgell va a càrrec de la Fundació Privada Sant Antoni Abat.
Les tres noves unitats tenen capacitat per acollir 46 persones en semillibertat i han tingut un cost de 390.782 euros, 114.891 dels quals han estat aportats pel Fons Social Europeu, en concepte de personal.
17 residències per acostar els interns a la comunitat
En total, Catalunya disposa de 17 residències d’aquest tipus, sense cap distinció externa i sense funcionaris de presons. Personal extern hi passa la nit i durant el dia dona suport als interns perquè es formin, busquin feina, treballin i utilitzin els recursos socials. D’aquesta manera, els residents recuperen l’autonomia i poden refer la vida professional i les relacions socials i familiars, amb l’acompanyament dels serveis penitenciaris.
Alguns dels recursos estan ideats per a col·lectius amb necessitats específiques, com ara els pisos per a dones amb fills petits o per a interns que requereixen un acompanyament més intensiu per trobar feina o mantenir-se en l’abstinència de l’alcohol o les drogues.
Impulsar l’obertalitat penitenciària
Actualment la xarxa de recursos residencials a Catalunya té una capacitat de 361 places: 216 de pernoctació i 145 més per a seguiments. Un 2,4% de les persones classificades en tercer grau compleix el tractament en residències fora de l’entorn penitenciari.
Amb aquest increment, el Departament de Justícia avança en el compliment d’una de les principals línies estratègiques d’obertalitat, que consisteix a tenir el 30% dels interns classificats en tercer grau en un termini de tres anys. Actualment, més del 25 % de la població penitenciària ja compleix la condemna en règim obert.
L’evidència empírica assenyala que la desinstitucionalització en el medi obert genera taxes de reincidència més baixes. El darrer estudi sobre la qüestió apunta que el 26% de les persones que acaben la condemna en segon grau reincideix, davant d’un 10% dels que ho fan si evolucionen a medi obert.
La vida en les unitats dependents permet que els interns amb una millor evolució acabin la condemna en un entorn al més semblant possible al de la vida en llibertat. La recuperació progressiva del contacte amb la societat millora l’índex de reinserció i disminueix el risc de tornar a delinquir.
Notícia 6:
Per A.Costa – Berga 20/8
L’Hospital de Berga finalitzarà el 2026 unes obres de millora i modernització amb una inversió de 10 milions d’euros en sis anys.
Sis anys d’intervenció i una inversió que, quan es culmini, se situarà al voltant dels 10 milions d’euros portarà l’Hospital de Berga a una metamorfosis que es va iniciar el 2020 i que ha de veure el definitiu canvi estètic el 2026.
Des que l’Hospital de Berga va passar a ser de titularitat pública el 2020, el departament de Salut de la Generalitat ha apostat per una transformació significativa del centre. Això inclou la posada en funcionament, l’1 de febrer passat, del nou servei d’Urgències i la millora del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM), en el marc d’un pla d’inversions que també contempla un gran canvi digital per garantir la qualitat de l’activitat assistencial Berguedà.
La posada en marxa de les noves Urgències ha suposat un salt qualitatiu. Professionals i pacients ho aplaudeixen. La rehabilitació d’un edifici annex que estava en desús ha permès augmentar el nombre de boxs i llits d’observació amb la possibilitat de diferenciar espais per a pacients crítics, salut mental, zona de radiologia, boxs polivalents i punts de treball per a professionals. També hi ha hagut una millora en les sales d’espera i els punts d’atenció d’admissions. En aquests sis mesos de funcionament s’ha constatat que s’ha guanyat, sobretot, en capacitat d’atenció immediata, i, un cop resolta l’accessibilitat, també en la mobilitat dels pacients, amb un accés directe per a l’ambulància, un altre pels que hi acudeixin directament i una tercera porta de connexió amb l’hospital. En total, es va adequar un espai de 800 metres (més del doble que l’anterior) i una inversió de 3,7 milions d’euros per part del Servei Català de la Salut, titular del centre.
La partides econòmiques previstes per a l’Hospital de Berga no s’acaben aquí. A principis de juliol, el departament de Salut feia públic, que al llarg del proper any i mig es destinarien 5,7 milions d’euros a treballs de rehabilitació de l’Hospital de Berga, en el marc del Programa d’Impuls de la Rehabilitació d’Edificis Públics (PIREP), finançat amb els fons europeus Next Generation.
L’objectiu del PIREP s’emmarca en la lluita contra el canvi climàtic: rehabilitar edificis construïts abans de 2009, per tal que esdevinguin edificis d’alta eficiència energètica, amb un estalvi mitjà mínim del 30%, per disminuir la petjada de carboni i amb l’horitzó posat a la descarbonització total que demana la UE, al 2050.
És una inversió important pel centre, ja que permetrà actualitzar unes instal·lacions de més de quaranta anys d’antiguitat, que han anat patint un deteriorament amb el pas dels anys. Les obres inclouran la millora dels tancaments exteriors, l’adequació i aïllament de la coberta del centre i la instal·lació de plaques fotovoltaiques.
Tindrà com a part més visible la rehabilitació de la façana que lluirà una imatge modernitzada i amb el canvi de nom ben visible. L’actual rètol de Sant Bernabé se substituirà per Hospital de Berga, un canvi de nom que es va fer efectiu l’agost de l’any passat i que no va estar exempt de polèmica. Al novembre, les associacions de veïns de Berga van presentar una moció al ple de l’Ajuntament en contra de canviar un nom amb més de 700 anys d’història. Demanaven a la Generalitat que fes marxa enrere en la decisió de canviar el nom de l’hospital Sant Bernabé per Hospital de Berga «per no perdre la història i la identitat». A hores d’ara però, si no hi ha un gir de guió, la nova façana ja incorporarà el rètol amb el canvi de nom.
Tal com mostra la simulació de la imatge, de l’estudi d’arquitectura Pinearq, es tracta d’un projecte totalment trencador, que permetrà visualitzar externament tot el procés de transformació i canvi que està portant a terme el departament de Salut a l’hospital des que l’any 2020 el centre va passar a ser de titularitat pública.
L’equip de Pinearq, amb una extensa experiència en el sector sanitari, té la redacció del projecte bàsic i executiu molt avançada i la previsió de Salut és que les obres s’hagin executat completament el març del 2026. El mateix estudi d’arquitectes que està redactant el projecte s’ocuparà de la direcció d’obres, quan s’iniciï l’execució. Es preveu que tinguin una afectació mínima en el funcionament de l’hospital. La intenció és començar l’actuació el juny del 2025 i finalitzin al cap de nou mesos.
Paral·lelament, la previsió de la Generalitat amb Manel Balcells com a conseller de Salut era avançar al llarg d’aquest any amb el pla d’espais que dibuixa com ha de ser l’Hospital de Berga d’aquí a quatre o cinc anys i que cada zona tingui una funcionalitat concreta i adequada. A les antigues Urgències d’entrada no hi ha res, però es treballa per replantejar els usos. Ara, amb el canvi de color al Govern Català caldrà veure quines són les prioritats i si de cara al 2025 els pressupostos de la Generalitat preveuen dues inversions importants com són un aparell de ressonàncies magnètiques (actualment hi ha més de 2.000 proves que es demanen des de Berga i s’han de fer a Manresa) i un nou quiròfan.
Seguir avançant i mirant cap al futur és el repte de la gerent de l’Hospital de Berga, Antònia Baraldés, que va assumir el càrrec el març del 2023 i que a principis d’aquest any afirmava que l’Hopistal de Berga està en una transformació «tant estructural com de processos assistencials. La voluntat és poder donar els serveis que la gent del Berguedà necessiten i es mereixen, amb qualitat i seguretat. Aquest és l’objectiu».
Texte
L’Hospital de Berga és el centre de referència de les tres àrees bàsiques de la comarca del Berguedà i atén una població d’unes 40.000 persones. En el nou servei s’atenen les urgències del Punt d’Atenció Continuada de Berga centre i del Baix Berguedà les nits i caps de setmana, amb professionals d’atenció primària que comparteixen espai amb professionals de l’atenció hospitalària.
Titulars del dia
1.- Polèmica a la tria de la candidatura de Gassió.
2.- Queixans rehabilitarà un edifici municipal per donar més serveis.
3.- Hisenda investiga el Futbol Club Andorra de Gerard Piqué.
4.- Esports: El Musher cerdà Lázaro Martínez participa al Campionat del món WSA 2023.
També et pot interessar: