Viulacerdanya.cat/Notícies
Vols rebre les notícies al teu whatsapp? Envia “Alta” al 644 79 62 37 des del teu whatsapp. ( Servei gratuït )
Altres Notícies:
ENQUESTA: Estem duent a terme una enquesta sobre l'Augment de la delinqüència a Catalunya – PARTICIPA -
ENQUESTA: Estem duent a terme una enquesta sobre l'Augment de la delinqüència a Catalunya – PARTICIPA -
Notícies 30/9/24
Notícia 1: PREM AQUÍ Rescatada per l’helicòpter dels bombers una ciclista a Bellver de Cerdanya
Notícia 2: PREM AQUÍ Un dels detinguts la setmana passada a la Seu d’Urgell per vendre droga no anirà a presó en pagar la finança imposada
Notícia 3: PREM AQUÍ Juli Rio, el ferrer de la Cerdanya que fa treballs de forja per a diferents llocs de Catalunya, també per a Barcelona ciutat
Notícia 4: PREM AQUÍ La proliferació de nous supermercats a la Cerdanya, fomenta la desaparició del petit comerç
Notícia 1:
Per Redacció 30/9
Rescatada per l’helicòpter dels bombers una ciclista a Bellver de Cerdanya.
Els Bombers de la Generalitat han rescatat aquest diumenge en helicòpter una corredora de la cursa ciclista Bike Race, a Bellver de Cerdanya.
La dona, que ha patit una caiguda en un dels trams de la cursa, ha estat atesa en un primer moment pels Bombers Voluntaris de Bellver, que s’han activat fins al lloc dels fets.
Posteriorment, un helicòpter dels GRAE dels Bombers l’ha traslladat fins a l’Hospital de Sant Joan de Déu de Manresa.
Notícia 2:
Per La Valira 30/9
Un dels detinguts la setmana passada a la Seu d’Urgell per vendre droga no anirà a presó en pagar la finança imposada.
La jutgessa de la Seu d’Urgell ha decretat aquest diumenge la presó pels dos homes de 27 i 35 anys, nebot i oncle, que van ser detinguts divendres passat pels Mossos d’Esquadra acusats de vendre droga des d’un pis situat al carrer Santa Maria de la capital alturgellenca.
En el cas de la persona de major edat la pena imposada és de presó incondicional mentre que pel que fa al més jove ha estat castigat amb la reclusió condicionada al pagament d’una fiança de 10.000 euros.
Tots dos van ser traslladats a primera hora de la tarda fins al penal de Ponent de Lleida.
Fonts jurídiques han informat que l’entorn del jove de 27 anys ha aconseguit reunir els diners de la sanció i, per tant, aquest mateix dilluns podria sortir del centre penitenciari,
Les gestions policials iniciades al mes de maig van confirmar les sospites dels agents els quals van comissar petites quantitats de cocaïna a persones que sortien del pis i a una de les persones que hi residien quan es desplaçava amb patinet per portar la droga a algú que l’esperava en un bar musical del municipi.
Un cop determinada la identitat de les dues persones, de nacionalitat espanyola que vivien al pis, els agents van dur a terme diferents vigilàncies i seguiments des del mes de juliol fins al mes de setembre.
Notícia 3:
Per M.Spa – Redacció 30/9
Juli Rio, el ferrer de la Cerdanya que fa treballs de forja per a diferents llocs de Catalunya, també per a Barcelona ciutat.
El nou element que decora l’entorn històric del nucli antic és obra del ferrer de Puigcerdà, actualment amb el taller traslladat de Bellver a la Guingueta d’Ix, Juli Rio. Art de Cerdanya al cor de Barcelona.
Peces molt variades
En Juli, s’ha especialitzat en fer treballs amb forja més artístics, treballs molt variats que poden anar des de figures d’animals com el drag, ocells, etc; també amb flors o plantes, lletres, números, portes i portalades, taules i objectes quotidians com penjadors de roba, claus, etc. Tots ells amb un denominador comú, peces de forja molt treballades.
El barri gòtic de la capital catalana ha recuperat un dels seus elements més icònics:el drac alat de ferro forjat que contemplava la imatge de Santa Eulàlia, patrona de la ciutat.
El drac que custòdia Santa Eulàlia ha estat reposat aquest mes de setembre al seu lloc original, la cantonada del carrer de Sant Sever i la Baixada de Santa Eulàlia, amb una nova figura que reinterpreta l’antiga, la qual va desaparèixer l’any 2021. El drac el va posar un avantpassat de la família Vergés entre els anys 1880 i 1890, segons ha explicat el seu besnet, Felip Vergés.
El drac de ferro forjat ha esdevingut en aquests segles un element singular del patrimoni fins al punt que l’Ajuntament de Barcelona en va aprovar una protecció com a element cultural. Fa tres anys la figura va ser arrencada de la paret suposadament pel pas d’un camió que hi va topar. En tot cas, «la peça no es va trobar mai; va desaparèixer», segons ha explicat Felip Vergés.
A partir d’aquí, i en el marc d’una certa revolada mediàtica que va portar el cas fins al plenari de l’Ajuntament de Barcelona, la família es va proposar de restituir el drac. Vergés ha explicat que «buscàvem un manyac i no en trobàvem; i com que tinc casa a Isòvol i vaig saber que a Bellver hi havia un ferrer que feia figures molt boniques, el vaig anar a veure i li ho vaig proposar. Estem molt contents no tan sols d’haver tornat a posar el drac sinó que també de com ha quedat».
La llegenda del drac de Santa Eulàlia s’ha anat fent gran en les últimes dècades arran de les històries que n’expliquen els guies turístics. Segons ha explicat el mateix Vergés, els molts guies que constantment porten grups de turistes pel barri gòtic fantasiegen amb la possible custòdia del drac a la patrona de la ciutat, que ho és conjuntament des de 1687 amb la Mare de Déu de la Mercè.
El ferrer cerdà Juli Rio va rebre l’encàrrec del propietari de la finca on s’erigeix la figura alada i descendent directe de qui va instal·lar-lo com un element de suport pel domàs que assenyalava el comerç que oferia l’edifici. Juli Rio ha explicat que «a mi em van donar fotos en les quals es veia el drac i a partir d’aquí vaig anar pensant en una nova versió, adaptada al que jo faig. El que hi havia era una peça que tenia un sentit funcional i també el vessant artístic. Era una figura artesana que barrejava elements industrials. Jo he volgut fer una peça totalment artesanal, ja que em semblava que així havia de ser donat que és al barri gòtic, en un entorn tan antic». Pel que fa a l’estil del nou drac alat, el forjador de Cerdanya ha apuntat que «també he volgut fer una figura més imperfecte, més salvatge, més modelat;inclús li he donat una expressió a la cara perquè vaig considerar que, ja que es mira a Santa Eulàlia, que ho faci d’alguna manera i, a partir d’aquí, que cadascú en pugui fer la interpretació».
L’encàrrec del propietari de l’edifici va suposar al voltant d’un mes de treball, contant la concepció, el disseny i la feina física al taller. Rio ha remarcat que per a ell que hi hagi una figura al cor de Barcelona suposa «una gran il·lusió;ja no perquè la gent digui que ho he fet jo sinó per haver fet una peça que als veïns els agradava i la trobaven a faltar. M’han dit que gent del barri ha expressat la seva alegria per recuperar el drac de Santa Eulàlia, i per a mi això ja és suficient».
Es dona la circumstància, per casualitat, que en el mateix carrer hi ha una altra peça de Juli Rio, aquesta més funcional. Fa uns anys el forjador va fer per una casa que és a pocs metres del drac un element ornamental sortint de la façana per lligar-hi una politja.
El drac alat és una figura llegendària vinculada com a símbol als reis catalans:«la figura de drac, de mig cos de perfil, amb grans ales, servia de cimera a l’elm dels reis catalans. Atribuït a Jaume I de Catalunya-Aragó, sembla que hom no el començà a usar fins al temps de Pere III. Hom el troba representat en els segells i també en els escuts reials. El ratpenat de l’escut de València és una interpretació tardana, a partir del s. XVI, d’aquesta figura», tal com ho explica l’Enciclopèdia Catalana.
Notícia 4:
Per M.Spa 30/9
La proliferació de nous supermercats a la Cerdanya, fomenta la desaparició del petit comerç.
La Cerdanya viu una segona revolució. Ara en el sector comercial. L’auge del turisme residencial amb un índex de construcció de cases que en els últims anys ha sextuplicat la mitjana nacional, amb unes 200 cases noves per a segona residència cada any, ha comportat una afectació directa en el model de comerç tradicional. Les botigues petites de poble viuen els últims dies, sense relleu generacional i, alhora, enfonsades per la competència de les grans cadenes de supermercats.
El cas més paradigmàtic que viu el sector del comerç de la Cerdanya en els últims anys és Bellver. Un dels municipis amb més creixement urbanístic de Catalunya, veu passar la població dels poc més de 2.200 habitants entre setmana a més de 5.000 els dissabtes i diumenges.
Aquesta realitat ha anat canviant en l’última dècada la realitat comercial del poble. Fa una dècada Bellver comptava amb tres botiguetes de queviures vinculades a famílies de la població. En els últims cinc anys, el poble ha vist obrir fins a quatre nous supermercats i han reduït el marge de negoci estrictament local als productes de valor afegit com ara els de carnisseria. Aquesta és una tendència general que es viu arreu del país de manera especial als entorns rurals. A la Cerdanya, l’acceleració dels sectors de la construcció i el turisme residencial l’han convertit en un canvi sobtat. Els estudis de la Generalitat i les patronals apunten que en l’última dècada han tancat al país cinc-centes botigues tradicionals. En paral·lel, els establiments de carnisseria s’han reduït una quarta part i tan sols a la demarcació de Lleida han tancat més de vint forns de poble.
Al costat del tancament de negocis petits i l’arribada de cadenes de supermercats, també es produeix a la Cerdanya un canvi en els horaris comercials. Molts establiments, tant de venda al detall com de restauració, han decidit reduir les hores d’obertura entre setmana, tancant a les tardes o obrint a partir de dijous. En aquest sentit, la gran diferència de feina dels caps de setmana obliga a multiplicar-ne les hores laborals i, doncs, a reduir-les de dilluns a divendres per garantir les hores de descans als treballadors.
En Ramon Solà regenta la carnisseria de Bellver Cal Bieló, una de les de referència a la comarca amb vedella local. El comerç s’ha adaptat a la nova realitat social i econòmica de la Cerdanya amb horaris que concentren la feina el dissabte i redueix el servei entre setmana als matins. El carnisser explica que «vaig canviar els horaris perquè em va plegar una dependenta, no hi ha gent que vulgui fer aquesta feina i perquè si vull que treballin 40 hores no hi ha altra manera; la feina es concentra molt en puntes altes. El problema és que tots els caps de setmana hi ha molta feina, però és el que hi ha».
Texte
Pel que fa al futur i l’arribada de supermercats a la població, Solà argumenta que «estem abocats a això, som una espècie en vies d’extinció. Cada dia ho veig més clar. No hi ha relleu. A Cal Jaume, a casa meva, al Tino? No hi ha relleu generacional i amb la guerra dels súpers, que ara se la fan entre ells, els pobles han perdut el caràcter propi. A Alp ja va passar, el supermercat els va arrasar». Solà veu que «la guerra dels supermercats ara s’ha traslladat a l’interior de les poblacions. Això és la llei de l’oferta i la demanda. Si ara hi ha demanda obren, i si algun dia n’hi ha algun que no pugui viure, tancarà i malauradament, a nosaltres les carnisseries del poble ens queden quatre dies.
En cinc anys han abaixat la persiana 45 establiments de comerç al detall
En els últims cinc anys la Cerdanya ha vist reduït en 45 els negocis catalogats com a comerç al detall. Segons les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, des de l’any 2019, el total d’establiments de venda al detall a la Cerdanya ha passat de 329 a 284. Això evidencia que en tan sols cinc anys han abaixat la persiana el 13,6% dels establiments de comerç al detall. Aquest descens es tradueix pel que fa a les persones físiques registrades com a responsables d’aquests negocis en 26 comerciants que han tancat l’establiment, passant de les 162 del 2019 a les 135 del 2023. L’estadística oficial no registra un descens significatiu pel que fa als establiments d’alimentació i begudes, ja que, segons han apuntat des del mateix IDESCAT, el tancament d’una botiga d’aquest àmbit respon generalment a l’obertura d’un altre que li treu el sector de mercat. Així, a la Cerdanya hi ha actualment 66 establiments comercials dedicats a l’alimentació, una xifra que suposa dos menys que fa dos anys i la mateixa que el 2019.
També et pot interessar: