Viulacerdanya.cat/Notícies

Vols rebre les notícies al teu whatsapp? Envia “Alta” al 644 79 62 37 des del teu whatsapp. ( Servei gratuït )

Altres Notícies:

2-6 N-1: Dos homes moren víctimes d’un atac de cor: un a la Cerdanya i l’altre al Berguedà – N-2: Sos Pirineus denuncia la extensa xarxa de corrupció urbanística que assola la Cerdanya – N-3: Evacuada en helicòpter a la Vall d’hebron una escaladora ferida greu en caure des de 4 metres al Pirineu – N-4: La Cerdanya registra fins a 125.000 ocupants en les puntes turístiques, multiplicant 6,5 vegades el padró – N-5: Un home resulta ferit en bolcar amb el cotxe a la B-402 – N-6: Un repetidor de telefonia deixa sense cobertura part de la baixa Cerdanya a cada tempesta que fa – N-7: El proper 8 de juny la Seu d’Urgell acollirà la segona edició de la Mostra Intercultural en una nova ubicació – N-8: Cau la Banda que robava DNI’s i suplantant a les víctimes els retirava els diners del banc // 31-5 N-1: Un Conductor resulta ferit en una sortida de via en el terme municipal de Puigcerdà // NOVETATS TÚNEL DEL CADÍ: Entra en servei el nou portal web per gestionar el descompte del Túnel del Cadí per als veïns de la Cerdanya, Alt Urgell i Berguedà

Notícies    4/6/25

Notícia 1:

Per Agències  4/6

Les comarques catalanes creixen en població migrant (hi ha més arribades que sortides) mentre que la resta d’Espanya té un saldo negatiu (decreix).

Una estadística que posa en xifres els desplaçaments de les persones per un canvi de residència entre dos municipis catalans (dins de la mateixa comarca o entre comarques diferents), entre un municipi català i un altre de la resta d’Espanya o un municipi català i un altre de l’estranger.

L’arribada de població vinguda directament d’altres països és la que està nodrint en els últims anys els increments d’habitants a les comarques de casa nostra, seguit dels canvis de residència amb origen a altres demarcacions de Catalunya. Per contra, amb la resta d’Espanya la majoria de balanços (gent que n’arriba i gent que se n’hi va) són negatius. Aquest panorama és el que reflecteix l’últim balanç que acaba de publicar l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), corresponent al 2023, del que s’anomena moviments migratoris.

I el que és més rellevant, el balanç directe amb altres països és el que aporta gairebé un 80% d’aquest augment (4.892 persones en total). També amb saldo positiu, però a molta més distància que la vinguda des de l’estranger, hi ha l’intercanvi amb altres comarques, que suposen un increment de 1.756 persones (el 22% del total). Per contra, amb la resta d’Espanya el saldo conjunt d’aquestes set comarques (Alt Urgell, Anoia, Bages, Berguedà, Cerdanya, Moianès i Solsonès   és lleugerament negatiu (-318).

La Cerdanya

Curiosament, la Cerdanya és l’única demarcació de casa nostra que també té un balanç negatiu en aquest intercanvi poblacional dins de Catalunya. Diem «curiosament» perquè aquesta va ser una de les que durant els anys de pandèmia i justament posteriors va créixer especialment pel trasllat de persones provinents d’altres comarques, principalment de zones amb més densitat de població. Tot i això, guanya habitants (238) gràcies íntegrament al balanç positiu amb el flux amb l’estranger.

Berguedà i Solsonès

Per contra, el Solsonès és l’única de les set que presenta saldos positius on tots tres àmbits (amb altres comarques, amb la resta de l’Estat i amb l’estranger), que li van fer guanyar 224 habitants. En el cas del Berguedà, el 80% de l’increment d’habitants que va registrar derivat dels fluxos migratoris (743 persones) recau en ‘l’intercanvi’ amb l’estranger (+586).BagesAl Bages, aquest saldo global de moviments migratoris va fer créixer la comarca de prop de 3.000 persones, i gairebé tres quartes parts sorgia del flux directe amb altres països (1.931). Amb el transvasament amb altres comarques hi va guanyar 864 habitants.

Paral·lelisme amb Catalunya

El conjunt de Catalunya marca una línia paral·lela a la de l’àrea central. El saldo migratori va ser de 121.633 persones el 2023, el segon valor més alt dels darrers 16 anys després d’assolir un saldo de 152.681 persones l’any 2022, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Es compon d’un saldo amb l’estranger de 126.804 persones (272.645 immigracions i 145.841 emigracions) i un saldo amb la resta d’Espanya de ‑5.171 persones (52.803 immigracions i 57.974 emigracions). A més, es van registrar 274.142 canvis de residència entre municipis de Catalunya.

El saldo migratori total (entrades menys sortides) és positiu a totes les comarques i a Aran, principalment pels intercanvis migratoris amb l’estranger. En termes relatius, la taxa de migració neta amb l’estranger és de signe positiu a totes les comarques i a Aran i supera els 10 moviments migratoris per cada mil habitants a 28 comarques i a Aran, encapçalades pel Barcelonès (25,6‰) i l’Alt Urgell (22,1‰). D’altra banda, els moviments dins de Catalunya són de signe positiu a 32 comarques però de menys intensitat, amb un màxim al Baix Penedès (12,1‰) seguida del Garraf (7,3‰). En canvi, els moviments migratoris amb la resta d’Espanya són de signe negatiu a la majoria de comarques i només n’hi ha 9 amb saldo positiu, encapçalades pel Lluçanès (1,4‰).

Dels 274.142 canvis de residència entre municipis de Catalunya destaca l’alta mobilitat de la població estrangera, ja que el 32% dels moviments interns registrats a Catalunya corresponen a població de nacionalitat estrangera, tot i que el 2023 els estrangers representaven el 17,2% de la població. Per lloc de naixement, els canvis de nascuts a Catalunya representen el 52,3% dels moviments interns, els nascuts a l’estranger el 40% i els nascuts a la resta d’Espanya el 7,7%.

El 42,6% dels moviments interns a Catalunya es produeixen dins de la comarca (116.828) i el 57,4% amb una altra comarca (157.314). En relació amb els moviments intercomarcals, 32 comarques tenen un saldo de signe positiu. En nombres absoluts, els saldos migratoris més alts amb la resta de Catalunya es registren al Maresme (2.354 persones), el Vallès Oriental (1.807), el Vallès Occidental (1.662) i el Baix Penedès (1.413). Aran i 10 comarques tenen saldo migratori amb la resta de Catalunya de signe negatiu. En destaquen el Barcelonès (‑15.068), el Segrià (‑257) i la Segarra (‑90).

Per municipis, els principals receptors de la migració interna neta (entrades menys sortides) han estat els municipis de 10.001 a 50.000 habitants (5.674 persones), els de 5.001 a 10.000 habitants (3.653) i els de 2.001 a 5.000 habitants (2.919). En canvi, els municipis de menys de 500 habitants han registrat un saldo negatiu (91 sortides més que entrades) i també ho han fet els municipis de més de 100.000 habitants (‑13.289).

Migracions amb l’estranger

Els principals països d’origen de les migracions amb l’estranger són el Marroc (30.686 immigracions), Colòmbia (27.864), Argentina (15.585), Perú (14.761) i Hondures (11.423). En relació amb el país de destinació, els principals països són França (11.278), el Marroc (10.425), Regne Unit (7.498), Romania (7.152) i Alemanya (6.421).

En termes de saldo migratori, el saldo més gran migratori es registra amb Colòmbia amb 21.478 migracions. Seguidament, hi ha el Marroc (20.261), Perú (10.718), Argentina (10.128) i Veneçuela (8.516). En l’altre extrem, hi ha els països amb els quals Catalunya té més migracions de sortida que d’entrada. En destaquen França amb un saldo migratori de ‑3.403 migracions, Regne Unit (‑1.440), Alemanya (‑1358), Suïssa (‑1.099) i Bèlgica (‑867).

Notícia 2:

Per redacció  4/6

La Marxa 3 Nacions 2025 comptarà amb més de 2000 ciclistes que recorreran els 140 km

El proper dissabte 7 de juny tindrà lloc la 45a edició de la Marxa 3 Nacions, una cita ja consolidada com un dels esdeveniments més rellevants del calendari cicloturista. Amb més de 2.000 participants inscrits, aquesta marxa de 140 quilòmetres i 2.400 metres de desnivell acumulat es presenta com un repte esportiu de gran exigència per als amants del ciclisme. La sortida s’efectuarà a les 07:30 hores des del Poliesportiu de Puigcerdà. El recorregut transcorrerà per entorns pirinencs de gran bellesa, passant per Andorra, Puymorens i La Tour de Carol (França), per culminar novament a Puigcerdà.

Amb la finalitat de garantir la seguretat dels participants, i per tercer any consecutiu, s’il·luminaran els tres túnels inclosos en l’itinerari: el túnel de Lles, el de Sant Martí dels Castells i el de Torres d’Alàs. L’organització vol posar èmfasi, una vegada més, en la necessitat de respectar el medi natural i les normes de convivència viària, promovent entre els ciclistes la recollida i gestió responsable dels residus. La Marxa 3 Nacions continua essent un referent no només per la seva exigència esportiva, sinó també pel seu ferm compromís amb la sostenibilitat i els valors del ciclisme.

Notícia 3:

Per Agències  4/6

Una caiguda a pocs metres del cim Rulhe, la hipòtesi que agafa més força sobre la mort de l’excursionista del Berguedà.

El cos sense vida d’un home va ser localitzat aquest diumenge a la part baixa del pic de Rulhe, a l’Arièja, a Occitània, a la Catalunya Nord, i tots els indicis apunten al fet que pertany a l’Esteve Carbonell, l’excursionista de Gironella (Berguedà) que desembre passat va desaparèixer al Pirineu juntament amb la seva parella, la manresana Txell Fusté, durant un temporal que els va sorprendre mentre feien l’ascens del massís. A falta dels resultats de l’autòpsia, la Gendarmeria francesa treballa amb la hipòtesi que l’Esteve va patir una caiguda per un desnivell i que això va provocar que se separés de la Txell, el cos de la qual encara no ha pogut ser localitzat. Això explicaria també per què la parella no estava junta quan se’ls va perdre la pista.

Ha estat el pare de l’Esteve qui ha explicat aquesta teoria que es recolza en el fet que van trobar el cos bocaterrós a molt poca distància del cim del Rulhe, situat a uns 2.783 metres al vessant nord de la muntanya, que és on es va poder triangular la seva ubicació per última vegada. El seu fill era qui portava l’itinerari de la ruta al seu mòbil i quan va caure, suposadament, separant-se de la Txell, aquesta va quedar sola i desorientada enmig de la tempesta de neu.

El mal temps obliga a suspendre la recerca de la Txell 

Després de localitzar el cos de l’Esteve, la Gendarmeria va intentar rastrejar la zona en un intent per trobar també el cos de la Txell Fusté. Malauradament, però, el mal temps va obligar a suspendre les tasques de recerca de la dona i, aquest dilluns, la policia francesa va anunciar que no les reprendrà fins que no arribin els resultats de l’autòpsia, que haurà de confirmar, més enllà de les causes exactes de la mort, també la identitat del cos. Familiars i amics de la parella tenien previst fer una expedició aquest mes de juny amb excursionistes experts per localitzar els cossos, un cop haguessin pujat les temperatures. 

Notícia 4:

Per M.Spa  4/6

El Consell de la Cerdanya demana que es reobri l’oficina del Servei d’Ocupació (SOC) i així evitar que la gent de la comarca s’hagi de desplaçar a Ripoll.

Les dependències de l’òrgan comarcal han acollit aquest dimarts una reunió de treball amb el coordinador territorial del departament d’Empresa i Treball a l’Alt Pirineu i Aran, Héctor Ortiz. Per part del Consell, hi han participat la vicepresidenta, Cristina Rotellà, la gerent i la tècnica de Promoció Econòmica, segons ha informat el mateix Consell. Durant la trobada «s’han posat en comú les àrees de millora en matèria de promoció econòmica i ocupació que cal abordar conjuntament, amb l’objectiu d’oferir un millor servei a la ciutadania de la comarca», tal com han apuntat els participants en la reunió. Entre els punts de millora, el Consell ha tornat a posar sobre la taula la necessitat que el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) es torni a establir a la Cerdanya «per garantir una atenció directa i de qualitat a les persones i empreses del territori», tal com han remarcat des del mateix Consell. En aquest sentit, la delegació cerdana ha remarcat que «continuem treballant en xarxa per impulsar el desenvolupament econòmic i social de la Cerdanya».

El Consell Comarcal de Cerdanya ha demanat a la Generalitat que torni a obrir l’oficina del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) de Puigcerdà, atès que actualment els aturats i persones que han de fer gestions en aquest àmbit s’han de desplaçar a l’oficina de Ripoll. Aquesta seu és oficialment la que té assignades les competències sobre la Cerdanya.

El Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC) va obrir un Punt d’Atenció Permanent a Puigcerdà el juliol de 2020. Aquest servei es va establir a les oficines del Consell Comarcal amb la previsió d’entrar en funcionament a principis de 2021. L’oficina, però, va tancar fa un mes. Oficialment, no s’ha comunicat el cessament de la seva activitat a la Cerdanya. Aquesta obertura tenia com a objectiu, justament, evitar el desplaçament dels cerdans a l’oficina de Ripoll.

Esteses arreu del territori, les oficines del SOC ofereixen serveis tant per a la ciutadania com per a les empreses que volen cobrir vacants o formar el seu personal.

Pel que fa als ciutadans, les oficines proporcionen orientació laboral personalitzada, ajuden en la recerca activa de feina i gestionen la inscripció com a demandant d’ocupació. També assessoren sobre la formació professional per a l’ocupació, derivant els usuaris cap a cursos que poden millorar el seu perfil professional. Són alhora les encarregades de tramitar prestacions i subsidis per desocupació, en col·laboració amb el Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE)..

Notícia 5:

Per redacció Berguedà  4/6

Berga vol posar fi als tocaments durant la Patum, aquest any es mobilitzaran 400 efectius de seguretat.

Berga posarà èmfasi en evitar els tocaments a la plaça Sant Pere, l’escenari principal de la Patum, després de l’augment del nombre de queixes per part de noies i dones. L’Ajuntament de Berga habilitarà un Punt Lila itinerant a la zona de la plaça del Doctor Saló, que és un dels principals accessos a la plaça, i s’estudien altres accions per eradicar els tocaments durant els salts, ja que és una problemàtica que ha anat a l’alça i l’any passat va ser la principal queixa de les persones van acudir als Punts Lila.

A més, segons ha comentat la regidora de Feminisme i LGTBI de l’Ajuntament de Berga, Rosa Rodríguez, moltes noies van manifestar tenir por d’entrar a la plaça per evitar tocaments: “No ens podem permetre que això passi i incidirem en aquest tema amb un Punt Lila itinerant al principal accés a la plaça”. Coordinats amb el Punt Pila, els agents de la policia n’estaran al cas. A més, també es farà formació a les comparses i entitats i, per megafonia, a la plaça, es recordarà que la Patum és una festa lliure de sexisme.

400 efectius policials

La Patum comptarà amb un dispositiu policial i de seguretat potent per assegurar el bon desenvolupament i la seguretat de la festa. Durant els cinc dies de Patum (del dimecres 18 al diumenge 22 de juny) es destinaran a Berga nombrosos Mossos d’Esquadra, la vintena d’agents de la Policia Local i persones de seguretat privada. En total, es mobilitzaran uns 400 efectius. És un dispositiu pràcticament idèntic al de l’any passat. De fet, es va reforçar després de la covid i l’augment d’efectius que hi va haver per la Patum del 2022 s’ha mantingut: “Ja no ens imaginem tenir menys policies i menys seguretat. Funciona bé i malgrat que el risc zero no existeix, la nostra obligació com a ajuntament i com a junta de seguretat és minimitzar els riscos. Estem contents de poder disposar d’aquests efectius”, ha explicat l’alcalde de Berga i regidor de Patum, Ivan Sànchez. Els cossos policials i de seguretat treballen coordinats amb els professionals sanitaris.

Patum de la Pietat

Com a novetat d’enguany, la Patum de la Pietat tindrà un dispositiu de cossos de seguretat fix i una ambulància, per si fes falta atendre qualsevol emergència, “tenint en compte la festa ha anat en augment i cada vegada hi ha més afluència de gent“, ha assenyalat l’alcalde. La Patum del carrer de la Pietat se celebra aquest pròxim cap de setmana, del 6 al 9 de juny.

Notícia 6:

Per M.Spa  4/6

La poca accessibilitat dels carrers de Puigcerdà, degut al seu mal estat, ha esdevingut la principal preocupació dels avis i avies de la vila.

La Sala Pilar Prim de la Biblioteca Comtat de Cerdanya ha estat l’escenari de la Jornada de Priorització de l’Informe de Salut de Puigcerdà +65. L’acte, impulsat pel Grup Motor del projecte, va servir per posar sobre la taula les necessitats més urgents que afecten la salut de la gent gran del municipi.

La millora del paviment i l’accessibilitat dels carrers és la principal demanda de la gent gran de Puigcerdà. Així ho han expressat durant la Jornada de Priorització de l’Informe de Salut +65, en què es van identificar les actuacions més urgents per millorar el benestar de les persones majors de 65 anys. Els participants també van assenyalar com a preocupacions destacades el transport públic, la manca d’especialistes mèdics i les dificultats per accedir a l’habitatge.

El Grup Motor està format per la Fundació Hospital de Puigcerdà, l’Ajuntament de Puigcerdà, el Consell Comarcal de la Cerdanya i l’Agència de Salut Pública de Catalunya. Les entitats van convocar a veïns de més de 65 anys i a professionals del sector per decidir quins àmbits requereixen actuacions prioritàries.

La sessió forma part d’una tercera fase del projecte participatiu. En les fases anteriors, es van identificar els recursos disponibles i les mancances existents en matèria de salut per a la gent gran. Ara, l’objectiu era establir quines línies d’acció són més urgents.

Un total de 47 persones –39 dones i 8 homes– van respondre un formulari en què es recollien propostes i opinions. Entre les prioritats assenyalades pels participants hi destaquen:

  • Paviment, accessibilitat i estat de carrers, voreres i ascensors

  • Millora del transport públic, tant dins del nucli urbà com a l’àmbit interurbà

  • Falta d’especialistes mèdics a l’Hospital de Puigcerdà

  • Dificultat per accedir a habitatge (pel preu i per la manca d’oferta)

  • Barreres digitals que dificulten l’accés a serveis i informació

La propera etapa preveu la presentació pública de l’Informe de Salut definitiu. Posteriorment, es durà a terme un seguiment per part de les entitats implicades per garantir que es compleixin les actuacions pactades.

Des del Grup Motor es recorda que, tot i que sovint es vincula la salut exclusivament al sistema sanitari, el 80% dels factors que la condicionen són externs a aquest. Per això, es considera fonamental treballar des d’una perspectiva comunitària i transversal.

L’acte ha comptat amb la presència de diverses autoritats locals, entre elles la regidora de Gent Gran, Mar Quera; la vicepresidenta del Consell Comarcal, Cristina Rotellà; el gerent de la Fundació Hospital de Puigcerdà, Miquel Abrantes, i la tècnica de Salut Pública, Maria Pal.

Notícia 7:

Per redacció  4/6

La Seu d’Urgell obre la convocatòria per cobrir tres places de policia Municipal.

L’Ajuntament de la Seu d’Urgell ha informat que acaba d’obrir la convocatòria per cobrir tres places interines d’agent de la Policia Municipal de la ciutat. El termini per presentar instàncies ha començat aquest dimarts i s’allargarà fins dimecres 18 de juny. 

El consistori ha obert un enllaç al seu portal web des d’on les persones que hi vulguin aspirar poden tramitar la sol·licitud

https://www.laseu.cat/tramits-i-serveis/convocatories-oficials/convocatoria-urgent-agent-policia-local-a-1444

En aquest enllaç també s’hi poden consultar els requisits.

La convocatòria dóna resposta a l’anunci que ja havia fet l’Ajuntament de la Seu de cara a reforçar el cos de Policia Municipal per millorar així la seguretat a la ciutat. En la mateixa línia, hi ha prevista també la dotació de noves places, i cobrir les que estan ara mateix vacants, per augmentar el nombre d’efectius. 

Notícia 8:

Per redacció  4/6

El Parc del Segre de la Seu d’Urgell acull la copa del Món de Canoe Slalom 2025.

Del 4 al 8 de juny, La Seu d’Urgell tornarà a acollir l’elit del piragüisme internacional amb la celebració de la primera prova de la Copa del Món de Canoe Slalom 2025, que tindrà lloc al Parc Olímpic del Segre.

Meritxell Rodríguez, gerent del Parc Olímpic del Segre, ha destacat el nivell de la cita: “Som la ciutat més petita del calendari, però sabem que estem a l’altura dels millors. Participaran 44 països, 244 esportistes, amb 260 sortides en slalom i 128 en kayak cross. En total, hi haurà gairebé 900 persones acreditades”.

Una selecció amb experiència i futur

L’equip espanyol arriba amb una combinació de figures consolidades i joves amb gran projecció. En la modalitat de caiac (K1), hi competiran Maialen Chourraut, David Llorente, Pau Echaniz, Laia Sorribes, Miquel Travé i Leire Goñi. Pel que fa a la canoa (C1), l’equip estarà format per Núria Vilarrubla, Miren Lazkano, Klara Olazabal, Miquel Travé, Oier Díaz i Marc Vicente.

En kayak cross, disciplina on Espanya ha obtingut resultats destacats, hi participaran David Llorente, Maialen Chourraut, Pau Echaniz, Miren Lazkano, Manuel Ochoa i Laia Sorribes. Una selecció preparada per competir amb garanties en totes les disciplines.

Una agenda esportiva intensa

L’esdeveniment començarà oficialment el dimecres 4 de juny a les 20 h amb una cerimònia inaugural a la Plaça dels Oms, que inclourà l’actuació de l’artista Yldor Llach i la desfilada dels equips participants.

Les competicions arrencaran divendres 6 amb les proves i finals de caiac (K1) en les dues categories. Dissabte 7 serà el torn de les finals de canoa (C1) i també s’hi faran entrenaments i demostracions de kayak cross. Diumenge 8 de juny es disputarà íntegrament la competició de kayak cross, amb totes les rondes fins a les finals i la cerimònia de lliurament de medalles que tancarà l’esdeveniment.

Un impacte econòmic notable

Segons dades de l’Estudi d’Impacte de la Final de la Copa del Món 2024, l’esdeveniment va generar més de 3,3 milions d’euros, amb una despesa mitjana per visitant de 115,30 € i la creació de 32 llocs de treball equivalents. Els sectors més beneficiats van ser la restauració, l’allotjament i els serveis.

Aquestes xifres posen en valor el Parc Olímpic del Segre no només com una instal·lació esportiva d’alt nivell, sinó com un motor de dinamització econòmica i social arrelat al territori, fidel al seu llegat olímpic.

També et pot interessar: