Viulacerdanya.cat/Notícies

Vols rebre les notícies al teu whatsapp? Envia “Alta” al 644 79 62 37 des del teu whatsapp. ( Servei gratuït )

Altres Notícies:

7-7 N-1: Un xoc frontal entre dos turismes a la C-16, a Cercs, provoca vuit ferits – N-2: Alcaldes de Cerdanya aconsegueixen el compromís per part de Telefònica d'instal·lar més repetidors i millorar la cobertura a la comarca – N-3: "Sense turisme no hi ha futur, oposar-hi es buscar directament la desaparició", entrevista al que durant tres dècades va ser un dels homes més influents de la Cerdanya, Joan Pous – N-4: Un gosset Yorkshire alerta a una patrulla de la Guàrdia Civil que el seu amo estava malferit – N-5: Consells per ajudar a un infant a superar la por a l’aigua – N-6: Denuncien que el Pirineu s’ha tornat a quedar sense l’helicòpter del SEM – N-7: Aquest cap de setmana s’ha dut a terme l’11è Rally Sprint de la Cerdanya amb Albert Roger i Sergi Pañella com a vencedors

Notícies    9/7/25

Notícia 1:

Per Agències  9/7

Cinc comarques pirinenques entre elles la Cerdanya i l’Alt Urgell tenen risc d’exposició a gasos relacionats amb tumors pulmonars.

El CSN (Consell de Seguretat Nuclear) ha advertit aquesta setmana del risc d’exposició en 42 municipis de Lleida al gas radó, un fluid que s’origina a partir de la descomposició de l’urani, que se sol trobar als materials de construcció, i al qual les autoritats sanitàries assenyalen com un dels principals causants de tumors pulmonars.

El llistat de municipis afectats n’inclou 42 en l’anomenada Zona 2, que és la d’actuació prioritària i que es concentra en cinc comarques del Pirineu: Alt Urgell, Alta Ribagorça, Aran, Pallars Sobirà i Cerdanya. N’hi ha 71 a la Zona 1, en la qual la intervenció passa a ser optativa, i cap a la Zona 3, en què no hi ha dubtes sobre l’existència del risc.

La inclusió a la Zona 2 comporta l’obligació d’incloure el mesurament del radó en les avaluacions de llocs de treball i en els plans de prevenció de riscos laborals, així com la de revisar la presència del gas als habitatges actuals, i d’aplicar mesures per atenuar-la si assoleix o supera els límits establerts, i, finalment, la de complir les normes que estableix el codi tècnic d’edificació per evitar-la en les noves construccions.

L’elaboració del llistat de municipis en funció del possible grau d’exposició dels seus edificis era una de les tasques que el CSN tenia pendent des de l’entrada en vigor del reial decret 1029/2022, pel qual es va aprovar el reglament sobre protecció de la salut contra els riscos derivats de l’exposició a les radiacions ionitzants. La norma, que es deriva d’una altra europea, deixa clar el procediment en l’àmbit laboral, però no el concreta en el residencial.

S’hi establien els de 300 Bq (becquerel)/m3 com a “nivell de referència” per a “l’exposició al radó en recintes tancats”, és a dir, com la densitat de la presència d’aquest gas en un habitacle a partir de la qual es considera que existeix risc per a la salut. Aquesta exposició es considera perillosa “en termes de la mitjana anual de concentració de radó en aire, tant per als habitatges o els edificis d’accés públic com per als llocs de treball”.

El bequerel és la unitat bàsica de mesura de l’activitat radioactiva, i un nivell com el de referència revela que en els materials que tanquen l’espai d’habitatge o la feina es desintegren més de 300 nuclis d’àtom per segon. Això indica el ritme de desintegració físic d’aquests components però no la intensitat de la radiació energètica que això pot generar, que depèn de la seua composició i de la càrrega d’energia que contenen.

El radó es propaga des del terra, l’aigua corrent o els materials de construcció. La seua presència és més freqüent als habitacles de les zones baixes dels edificis, malgrat que pot ascendir. També als soterranis, fet que situa com a espais d’atenció prioritària cellers i aparcaments.

“No té olor, color ni sabor, i es produeix per la desintegració radioactiva natural de l’urani en roques i terra” i “també es troba a l’aigua”, anota l’OMS sobre el gas, sobre el qual afegeix que “s’escapa fàcilment del terra a l’aire. En exteriors, es dilueix ràpidament en concentracions molt baixes i, en general, no representa un problema. Tanmateix, tendeix a concentrar-se en espais tancats, com mines subterrànies, habitatges i altres edificis”.

Llista dels municipis afectats en Zona 2

Alàs i Cerc, Alins, Alt Àneu, Arres, Arsèguel, Baix Pallars, Bausen, Bellver de Cerdanya, Canejan, Cava, El Pont de Bar, El Pont de Suert, Es Bòrdes, Estamariu, Esterri d’Àneu, Esterri de Cardós, Farrera, La Guingueta d’Àneu, La Seu d’Urgell, La Torre de Cabdella, La Vall de Boí, Les, Les Valls d’Aguilar, Les Valls de Valira, Lladorre, Llavorsí, Lles de Cerdanya, Montellà i Martinet, Montferrer i Castellbò, Naut Aran, Prullans, Rialp, Ribera d’Urgellet, Riu de Cerdanya, Sarroca de Bellera, Soriguera, Sort, Tírvia, Vall de Cardós, Vielha e Mijaran, Vilaller, Vilamòs.

La Zona 1

Les àrees de revisió optativa s’estenen pel Segrià, les Garrigues, la Noguera, l’Urgell i la Segarra, a més de completar pràcticament les anteriors.

L’OMS li atribueix entre el 3% i el 14% dels tumors de pulmó

“El radó és un gas radioactiu present en la naturalesa que es pot trobar en altes concentracions en ambients interiors, com llars i llocs de treball” i que se situa com “una de les principals causes de càncer de pulmó”, assenyala l’OMS (Organització Mundial de la Salut). 

Les estimacions d’aquest organisme internacional apunten que “causa entre el 3% i el 14% de tots els càncers de pulmó en un país, depenent del nivell mitjà nacional de radó i la prevalença del tabaquisme”. L’Enquesta de Morbiditat Hospitalària de l’INE (Institut Nacional d’Estadística) ressenya per a Lleida un total de 3.392 estades hospitalàries en un any per a neoplàsies de pulmó, tràquea i bronquis, una prevalença que, amb la forquilla de l’OMS, oferiria per a Lleida una altra de 120 a 470 casos per exercici si cada un d’aquests ingressos es degués a un pacient diferent. 

Paral·lelament, l’Estadística de Defuncions a causa de Mort recull un total de 166 morts a l’any per aquest mateix tipus de patologia i uns altres set per tumors respiratoris i intratoràcics, la qual cosa situa el nombre d’òbits imputables entre els cinc i els vint-i-cinc.

Notícia 2:

Per La Valira  9/7

Demanen posar fi al greuge territorial que converteix el tram ferroviari Puigcerdà-Barcelona en el més car de Catalunya.

Els Comuns del Pirineu han fet arribar la reclamació del territori al seu grup parlamentari ja que  segons les dades publicades recentment, el trajecte entre Puigcerdà i Barcelona —servei prestat  per la línia R3 de Rodalies— continua tenint, fins i tot amb l’aplicació d’una bonificació del 60 %  sobre el preu base, el bitllet més car del sistema ferroviari català.

Aquesta circumstància s’agreuja  pel fet que la comarca no està integrada dins cap sistema tarifari integrat (ATM), fet que impedeix  que la ciutadania pugui accedir a títols multiviatge o intermodals com els que sí existeixen a moltes  altres zones del país. 

Els Comuns, en paraules del co-coordinador de la formació al Pirineu i regidor de Josa i Tuixén Mario  Mata, entenen que aquesta situació “és un greuge territorial”  i volen que “s’actuï per posar solució  a aquesta reclamació històrica sobre la R3 que impedeix garantir el dret a la mobilitat que tenen les  persones que viuen a la comarca”.

Mata, a través d’un comunicat, considera que “és responsabilitat dels governs català i  estatal acabar amb el desequilibri territorial i posar els mitjans per garantir un transport ferroviari  eficient i assequible arreu del país, també a la Cerdanya” i rebla “encara més quan es tenen poques  alternatives de mobilitat si no és amb transport privat” i explica que per aquest motiu el darrer punt  de la proposta reclama “incloure la Cerdanya en la planificació estratègica per la mobilitat per  millorar la connectivitat en transport públic en general”. 

Els acords que proposa la moció 

Reclamar al Govern de l’Estat una revisió immediata del sistema tarifari aplicat als serveis ferroviaris  de Rodalies i Mitjana Distància a la Cerdanya, amb l’objectiu d’equiparar el cost real dels trajectes  amb els d’altres comarques amb característiques similars. 

Impulsar la incorporació de la comarca de la Cerdanya al sistema tarifari integrat (ATM), per tal de  garantir l’accés de la ciutadania als títols multiviatge i intermodals que permetin desplaçaments més  assequibles i eficients. 

Intensificar les demandes i la negociació amb el Govern de l’Estat per dur a terme, amb caràcter  urgent, les inversions estructurals necessàries a la línia ferroviària R3, amb l’objectiu de millorar la  connectivitat de la Cerdanya. Aquestes actuacions han d’incloure, com a prioritats, la duplicació de  la via als trams tècnicament viables, l’augment de la freqüència de pas, la millora de la puntualitat i  fiabilitat del servei, i la renovació del material mòbil i de les infraestructures existents. 

Incloure la millora de la connectivitat de la Cerdanya en els instruments de planificació estratègica  en matèria de mobilitat i cohesió territorial, així com a avaluar el desplegament de serveis de transport públic complementaris (busos llançadora, serveis intermodals, etc.) adaptats a les  característiques de la comarca.

Notícia 3:

Per Agències  9/7

El reporter de TV3 Abraham Orriols trencat de dolor per la pèrdua sobtada de la seva mare.

La gran família de treballadors de TV3 està de dol, un dels reporters de Telenotícies més coneguts, el jove Abraham Orriols, acaba de perdre la seva mare. Va morir la setmana passada, molt jove, amb 54 anys, i de manera sobtada, inesperada. No és habitual que un jove de 28 anys quedi orfe de mare però acaba de passar i el periodista ha volgut compartir uns dies després el seu dolor amb els espectadors de TV3. Uns espectadors que admiren Orriols per la seva professionalitat i solvència. De la nova fornada de reporters, és un dels més destacats en temes de Societat. Sempre al peu del canó. Els seus companys l’acompanyen en el sentiment i els espectadors que no el coneixen personalment s’han quedat de pedra en saber la notícia a través del seu compte d’Instagram.

Abraham Orriols ha publicat una carta de comiat que emociona. Un escrit amb fotografies familiars de mare i fill, i amb el pare ara vidu, acompanyats d’unes paraules sorgides de la part més fonda de l’ànima. La família Orriols és de Berga però adoraven la casa de la platja: “Has entrat al mar a poc a poc, com sempre. Uns rajos de sol travessaven els núvols i ens recordaven el tòpic: rere tota aquesta grisor, sempre hi ha la llum. El mar se t’anava enduent mentre nosaltres et recordàvem, en veu alta i també en silenci. Ha passat una bona estona, fins i tot un veler s’ha esfumat en l’horitzó. Semblava de pel·lícula de drama, però malauradament no ho era. És la realitat i a la realitat d’això se’n diu putada, desgràcia, gran merda. Ens hem acomiadat i, com si ens volguessis tornar l’adeu, en aquell instant una onada ha esclatat amb força contra les roques. Ja saps que mai hem cregut en res, però amb el papa ens hem mirat i ho hem vist clar: semblava que fossis tu, tornant-nos l’amor i les llàgrimes i donant-nos el vistiplau perquè marxéssim.

Hem tornat a casa agafats, aguantant-nos l’un a l’altre. Hem fet el camí que hem recorregut tantes vegades plegats. Però aquest cop, és clar, no era com sempre. Ja mai més serà com sempre. Fa deu dies que vas marxar i tan podrien haver passat cinc minuts com una eternitat. Has entrat al mar a poc a poc, però avui no has tornat ràpidament a prendre el sol. Un dia habitual faries sopes de lletres i em diries que em posi crema, que em cremaré; jo et diria pesada i que el que em molesta és el fum del cigarro que fumes; i el papa, que faria veure que no ens escolta, ens proposaria d’anar a fer una cervesa al xiringuito, on ens faríem una foto contents. Quantes vegades hem repetit la mateixa successió? Érem un gran equip. Però la vida ens ha canviat de cop i per sempre i ara tu et quedes a l’aigua tranquil·la, vigilant-nos amb el record d’una vida escurada fins al final. Jo em sento davant del precipici, fent front al buit i l’abisme, però també afortunat d’haver estat el teu fill. Hem rigut tant i ens hem fet tants carinyos que vull confiar que em duraran tota la vida. I a partir d’ara, quan des de l’habitació d’aquesta casa senti com trenquen les onades, també voldré sentir que, com sempre, em dius “Bona nit, fillet meu, fins demà.” I l’endemà, també com sempre, ens tornarem a estimar”.

Tota TV3 li ha enviat l’escalf en privat i en públic a Instagram, cares com Espartac Peran, Toni Cruanyes, Laura Rosel, Xavier Graset, i així la llista fins a 10 mil reaccions a Instagram. Cal sumar-hi els centenars de milers de catalans que el miren als TN i empatitzen amb un jove que perd la seva mare de manera sobtada. Tothom l’acompanya en el sentiment. Sí, una gran putada de la vida.

Notícia 4:

Per Agències  9/7

S’investiga l’ estranya aparició de 370 caixes de Cervesa Coronita abandonades al voral de l’AP2.

Troben un carregament de milers de cerveses de la marca Corona a l’AP-2 a Vinaixa (Garrigues), i no saben d’on han sortit. Els Mossos d’Esquadra investiguen l’origen d’un carregament de 370 caixes de cerveses que contenien 8.800 ampolles en un camió lleuger avariat al quilòmetre 175 de l’esmentada autopista. En arribar-hi, els agents van comprovar que el conductor no hi era i que el vehicle tenia una de les rodes destrossades. L’abandonament d’aquestes begudes alcohòliques en grans quantitats va sorprendre els policies, i les principals hipòtesis apuntaven que podria ser el botí d’uns teloners que havien deixat la càrrega allà després de patir una avaria.

D’on han sortit les 8.800 ampolles de Corona de Vinaixa?

En qualsevol cas, els Mossos d’Esquadra van veure que les caixes de cerveses estaven sense paletitzar i amb força desordre, a més semblava recent. A més, a prop del camió van trobar un cotxe sense ocupants i amb la roda punxada. Més tard, van pentinar la zona i van descobrir els suposats teloners uns quilòmetres més enllà, en una furgoneta aturada. Els tres individus, dels quals dos tenien antecedents per robatoris similars, en ser preguntats per la policia catalana que què hi feien allí van dir que havien patit una petita avaria, però que ja continuaven la marxa.

Els agents van demanar més explicacions als tres individus i ells van negar tenir relació amb els altres dos vehicles abandonats al voral de l’AP-2 a Vinaixa, per això van comprovar els antecedents i van veure que havien comès robatoris similars anteriorment. A més, a la furgoneta portaven cúters i altres eines de tall típiques d’aquesta tipologia delictiva. Tot i això, els Mossos d’Esquadra no havien rebut cap alerta per robatori i després de fer una recerca a l’autopista fins al límit provincial no van localitzar cap camió violentat que transportés cervesa.

Investigació oberta per les cerveses abandonades

Per tot això, i com que no hi havia cap denúncia, van ser identificats i se’ls va permetre continuar la marxa. La policia manté la investigació oberta per si es rebés denúncia en un futur sobre aquest carregament de cerveses Corona de 8.800 ampolles abandonades en un camió amb una de les rodes destrossades a l’autopista AP-2, a l’altura del terme municipal de Vinaixa.

Notícia 5:

Per redacció  9/7

El govern actualitza el pla de prevenció d’incendis dels parcs del Cadí-Moixeró i Alt Pirineu.

La Generalitat treballa actualment en el desenvolupament de sengles plans per prevenir incendis als parcs naturals de l’Alt Pirineu i del Cadí-Moixeró, que en tots dos casos tenen una part de la seva superfície a l’Alt Urgell. Fonts del Departament de Territori ho han confirmat aquest dimarts després d’explicar que tant aquests com d’altres espais protegits no disposen d’aquest mitjà, malgrat que ja es preveia en un decret aprovat fa gairebé quaranta anys.

El Govern s’hi ha referit després que, tot coincidint amb l’incendi que des d’aquest dilluns crema a Paüls (Baix Ebre), la CUP hagi advertit que el Parc Natural dels Ports no té pla de prevenció de focs forestals i de vegetació. Segons ha informat l’ACN, Territori ha reconegut aquesta absència, però ha puntualitzat que és una mancança que s’arrossega de moltes legislatures, perquè aquests plans es remeten al decret 78/1986, que establia que els espais naturals de protecció especial havien d’elaborar un pla bàsic amb aquest objectiu.

De fet, l’any en què es va acordar aquest decret, el 1986, molts dels espais als quals al·ludeix encara no havien assolit aquest reconeixement de parc natural. És el cas per exemple del de les Capçaleres del Ter i el Freser, que es va posar en marxa l’any 2015 i que abasta tot el nord del Ripollès (al límit amb l’Alta Cerdanya i el Vallespir) i també del parc del Cap de Creus, que es va crear al 1998. En aquests dos indrets, el pla de prevenció està ara en fase d’aprovació, mentre que al Cadí-Moixeró i a l’Alt Pirineu encara està en fase d’elaboració. 

Des del Govern també han detallat que actualment treballen amb la Direcció General de Boscos per resoldre aquest punt pendent en aquests i d’altres zones protegides. I que en el cas concret del Parc dels Ports (que ocupa unes 35.000 hectàrees de l’interior de les Terres de l’Ebre), de moment han fet la transferència per iniciar-ne la licitació. En tot cas, sobre la denúncia feta per la CUP i el fet que el pla no s’hagi desenvolupat després de tantes legislatures, les mateixes fonts han respost que “no volen entrar en acusacions” i que ara tots els esforços s’han de centrar a mirar de “garantir la preservació de la biodiversitat i la prevenció d’incendis”.

En una roda de premsa al Parlament, la diputada de la CUP per Barcelona Pilar Castillejo ha demanat “una gestió adequada del territori i un model que no abandoni el sector primari”. Des del grup parlamentari cupaire -que actualment no té representació per la demarcació de Tarragona- creuen que no s’ha tret “cap aprenentatge” de grans incendis com el que hi va haver a Horta de Sant Joan l’any 2009, perquè consideren que s’ha continuat amb el despoblament de zones rurals i la priorització del turisme.

Municipis de l’Alt Urgell amb zones protegides

En el cas del Parc Natural del Cadí-Moixeró, a l’Alt Urgell aquesta àrea abasta terrenys dels municipis d’Alàs i Cerc, Arsèguel, Cava, Josa i Tuixent i la Vansa i Fórnols. La resta de l’espai està format per termes del nord del Berguedà i el sud de la Cerdanya. I pel que fa al parc de l’Alt Pirineu (el més extens de Catalunya, amb prop de 80.000 hectàrees), només hi ha dos municipis alturgellencs, però són dos dels més grans: Montferrer i Castellbò i les Valls de Valira. Els altres tretze ajuntaments que hi estan implicats són al Pallars Sobirà, en una llarga franja que va des de Soriguera fins a Alt Àneu. 

Notícia 6:

Per redacció  9/7

L’ACA invertirà en 2025 més de 46 Milions d’euros en millorar les xarxes d’aigua del Pirineu

Aquest dilluns i dimarts, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha presentat als alcaldes i alcaldesses dels municipis de l’Alt Pirineu i Aran la seva estratègia i el conjunt d’actuacions que es duran a terme a la vegueria fins a l’any 2033. De cara a l’any 2025, es preveuen inversions per valor de 46,2 milions d’euros en forma de subvencions destinades a protegir davant d’avingudes, finançar el transport d’aigua amb cisternes, redactar projectes d’abastament en alta i executar obres d’abastament en baixa. També s’hi inclouen actuacions per a la recuperació de riberes i zones humides, entre d’altres. Des del 2023, ja s’han subvencionat actuacions per un total de 207,2 milions d’euros.

Segons ha detallat el director de l’ACA, Josep Lluís Armenter, l’estratègia a llarg termini es fonamenta en tres eixos principals: la regeneració d’aigua a través de la potabilització, la millora de l’eficiència per reduir fuites a les xarxes de distribució i la dessalinització. L’ACA també ha destacat el bon estat de les masses d’aigua, tant superficials com subterrànies, a la vegueria, amb uns indicadors molt superiors a la mitjana catalana.

Planificació i inversions fins al 2033

Pel que fa a les inversions i subvencions en curs i previstes a l’Aran, la Cerdanya i l’Alt Urgell d’acord amb la planificació actual, el director ha informat que aquestes sumen un total de 54,7 milions d’euros. D’aquests, 48,8 milions corresponen a infraestructures de sanejament, i 6,7 milions a subvencions ja atorgades per millorar els sistemes d’abastament.

En detall, a l’Aran s’hi preveuen 3,3 milions d’euros per a sanejament i ja s’han destinat 0,8 milions per a millores en l’abastament. A la Cerdanya, les actuacions en sanejament sumaran 25,5 milions, i s’han concedit 2,9 milions per a l’abastament a través de les línies d’ajuts resoltes. Finalment, a l’Alt Urgell es preveu una inversió global de 20 milions en sanejament, mentre que s’hi han atorgat 3 milions per a la millora dels abastaments.

Notícia 7:

Per redacció Berguedà  9/7

Veïns del carrer Sardana s’oposen a l’obertura d’un club cannàbic a prop d’una escola bressol de Berga

Una cinquantena de veïns del carrer Sardana de Berga mostren el seu rebuig davant la possible obertura d’una associació de fumadors de cànnabis en un local ubicat als baixos del bloc del número 33. La comunitat de propietaris ha presentat una instància a l’Ajuntament per demanar que no s’autoritzi aquest tipus d’activitat a la zona.

La principal preocupació del veïnat és l’entorn on es pretén instal·lar el club cannàbic. A uns 25-30 metres del local hi ha l’escola bressol Flor de Neu, al costat (paret per paret) s’ubica el centre de dia L’Onada, a uns 50 metres hi ha la residència Sant Bernabé, el Pavelló de Suècia, diversos serveis municipals —entre ells els que acullen joves del programa PQPI— i un parc freqüentat per famílies i esportistes. També denuncien que a menys de 200 metres, al carrer Espunyola, ja hi ha un club de fumadors en funcionament, que ha generat alarma entre els veïns per la suposada presència de substàncies il·lícites i intervencions policials.

Accions veïnals

Segons els veïns, l’obertura d’una associació de fumadors de cànnabis “afectaria negativament la convivència i la percepció de seguretat”, el president de la comunitat, Robert Perarnau. Amb l’objectiu de reforçar la seva oposició, el veïnat té previst iniciar una recollida de signatures i no descarta altres accions en contra que s’instal·li un club cannàbic en un local del carrer Sardana, que fins ara no ha tingut mai cap ús. Després d’una reunió amb l’alcalde de Berga, Ivan Sànchezi el regidor d’Urbanisme, Aleix Serra, estan a l’espera de la resposta de l’Ajuntament, però ja avancen que “tenim assessorament legal i impugnarem qualsevol moviment a favor de l’obertura”. Per la seva banda, l’alcalde ha expressat el compromís de “buscar la fórmula per evitar que s’obri cap més local a Berga per a fumadors de cànnabis”, però ha recordat que ho regula i ho permet “una normativa supramunicipal”.

Els veïns consideren que aquest tipus d’activitat no està prevista de manera específica dins dels usos urbanístics del local i que no s’hauria de permetre la seva implantació: “L’activitat associativa d’un club cannàbic és dubtosa i, per això, creiem que l’Ajuntament pot redactar un pla especial, com han fet altres consistoris”. Apunten que municipis com el Masnou, Vilanova i la Geltrú o Ripollet ja han aprovat regulacions o suspensions per evitar que aquests clubs s’ubiquin prop de centres educatius, sanitaris o zones d’esbarjo familiar. A més, citen la resolució SLT/32/2015 del Departament de Salut, que recomana limitar la ubicació dels clubs cannàbics respecte a entorns sensibles. També fan referència a la futura llei estatal del tabac prevista per al 2026, que podria regular específicament aquestes activitats.

BeGI reclama una regularització

El president de la comunitat comenta que compten amb el suport de diversos agents del barri, com ara l’AFA de la llar d’infants, la direcció del centre de dia L’Onada, el concessionari Volkswagen, l’Hotel Berga Park i altres entitats properes. També de partits polítics com Berga Grup Independent (BeGI), a l’oposició a l’Ajuntament, fan costat al veïnat. La portaveu del grup, Judit Vinyes, és qui va destapar i posar sobre la taula aquest tema al ple d’aquest juliol i va alertar de “la inseguretat, les molèsties i el risc per a la salut pública” que suposaria l’obertura d’un club cannàbic. En aquest sentit, va lamentar la inacció de la resta de grups municipals i va reclamar “accions urgents” a l’equip de govern per evitar-ho: “Demanem l’elaboració d’una normativa específica o la regularització per mitjà d’un acord municipal” per evitar la proliferació d’associacions de fumadors de cànnabis.

Les mesures que sol·licita el veïnat són clares: que l’Ajuntament no autoritzi l’activitat als baixos del número 33 del carrer Sardana perquè “és una activitat alegal i no s’ha desenvolupat cap ordenança ni criteris concrets en l’àmbit local”, que “s’elabori una normativa específica que reguli la implantació de clubs de consum a Berga”, que aquesta normativa “estableixi una distància mínima de com a mínim 150 metres respecte de centres escolars, centres de dia, llars d’avis, zones infantils i d’ús familiar” i que fins a l’aprovació d’aquesta normativa “se suspenguin noves autoritzacions”. I també, que es tingui en compte “la proporcionalitat i no saturació d’un mateix sector, així com la protecció de col·lectius vulnerables”.

Notícia 8:

Per A.Martinez  9/7

Multitud d’entitats participen a la 29ª Setmana cultural del Roser 2025 a Puigcerdà.

Les mostres culturals es van iniciar el passat divendres 27 de juny amb la representació musical Wicked a càrrec de l’Associació Cerdanya Musical, i en total es faran 19 representacions, fins a finalitzar aquest pròxim diumenge 13 de juliol amb una Festa Multicultural i una Trobada de corals d’estiu. De moment, dues de les activitats més ben rebudes pel públic han estat el concert de fi de curs de la Capella Santa Maria de Puigcerdà i la 27a Trobada de Poesia Catalana del passat diumenge, on els apassionats de la poesia s’ajunten i llegeixen poemes.

Puigcerdà està exhibint per 29a ocasió tota la cultura que hi ha en el municipi. Tanta és, que aquesta Setmana Cultural del Roser 2025 s’ha convertit en 17 dies per a poder encaixar totes les activitats de les entitats participants. Més de dues setmanes plenes de representacions culturals i musicals molt diverses a disposició dels cerdans i forasters amants de la cultura.

Des de l’Ajuntament estan “molt contents”, ja que la festa té una “participació molt alta”. El primer tinent d’alcalde i regidor de Fires i Turisme, Francesc Armengol, ha explicat què busca el consistori durant aquesta Setmana Cultural del Roser: “L’objectiu és fer el màxim de manifestacions culturals pel màxim de públics possibles”. Armengol també ha destacat que la gent de fora sempre s’anima a participar en les diferents activitats culturals, i que també invita a participar el fet que la majoria d’elles siguin gratuïtes.

Durant aquesta setmana també s’ha fet entrega del Roser de la Vila de Puigcerdà, també conegut com a Roser d’Or a les dues colles geganteres del municipi: la Colla de Gegants i Grallers de la Vila de Puigcerdà i de la Colla Gegantera i Grallera de Vilallobent. Aquest el reconeixement cultural més distingit que entrega l’Ajuntament als qui participen en la cultura a la ciutat. Armengol ho ha explicat així: “Amb el Roser d’Or volem agrair als qui mai tenen un no per nosaltres, als que sempre estan disposats a col·laborar, als que porten el nom de Puigcerdà per tot arreu i els qui mantenen les tradicions”. 

Notícia 9:

Per Agències  9/7

Detenen un home que va provocar un incendi amb una bengala a la Cala Montgó

Els Mossos d’Esquadra han detingut un home de 51 anys i nacionalitat espanyola, acusat d’haver provocat l’incendi que el passat dimarts 1 de juliol va cremar la vegetació de la Cala Montgó, a l’Escala. L’home, veí d’aquest municipi de l’Alt Empordà, va provocar el foc amb una bengala; no ha transcendit, però, què feia amb aquest element pirotècnic de matinada entre els matolls que cobreixen el penya-segat de la cala. Les flames, que van cremar amb mitja intensitat, es van declarar pels volts de tres quarts de quatre del matí i van obligar a confinar el càmping Illa Mateua i l’hotel Miquel. Els Bombers de la Generalitat van poder extingir poques hores després l’incendi, que va afectar tres hectàrees de zona boscosa.

La investigació que van obrir conjuntament Mossos i Agents Rurals ha determinat que va ser aquest home qui va llançar una bengala sense tenir en compte les prohibicions i mesures de seguretat; després d’identificar-lo, l’han pogut localitzar a Torroella de Montgrí i ha estat arrestat aquest dimarts. 

Greu ensurt entre turistes i veïns 

Dinou dotacions dels Bombers van treballar durant tota la matinada en l’extinció del foc, que van aconseguir estabilitzar cap a les sis. L’incident va generar un gran ensurt entre els veïns i els turistes de la zona per la possibilitat que el foc avancés cap a les zones habitades. Una cinquantena de persones que s’allotjaven al càmping i a l’hotel propers va haver de ser confinada, i diversos veïns van decidir desplaçar-se fins al pavelló municipal de l’Escala, que es va habilitar per poder acollir-los en cas que fos necessari evacuar la població. 

Afortunadament, no es va haver de lamentar ferits ni danys estructurals i tots els veïns que van abandonar els seus domicilis per precaució hi van poder tornar un cop els Bombers van donar el foc per estabilitzat. Els moments de tensió van ser provocats, principalment, pels episodis d’antorxeig, que és una propagació sobtada i vertical, força perillosa, de les flames.

Notícia 10:

Per redacció  9/7

La Molina acollirà els campionats d’Europa de Descens en BTT amb 400 ciclistes de 20 països

La Molina acollirà aquest estiu, els dies 1, 2 i 3 d’agost, els Campionats d’Europa de Descens amb bicicleta de muntanya. L’organització ha avançat que l’esdeveniment portarà a l’estació cerdana més de 400 esportistes del màxim nivell, provinents de 20 països diferents.

A més a més, la celebració d’aquesta competició estarà precedida per la presència dels campionats de Catalunya i d’Espanya de la mateixa especialitat. Aquests dos tornejos es podran veure a La Molina la setmana entrant, del 18 al 20 de juliol, i les inscripcions es tancaran dimarts vinent, dia 15. En el cas de l’Europeu, el termini per apuntar-se encara romandrà obert fins al 24 de juliol. 

L’escenari dels tres tornejos serà el nou circuit de La Comella, que transcorre pel bell mig de la Muntanya Sagrada -un dels sectors més coneguts de La Molina- i ofereix una longitud de 2,3 quilòmetres i un desnivell negatiu de 436 metres. Els competidors començaran a 2.076 metres d’altitud i descendiran fins a la cota 1.658, a peu de pistes. El recorregut combina zones naturals amb parts de bike park, donant com a resultat un descens atractiu, encara que també marcat per l’exigència física i tècnica a l’altura d’un Campionat Europeu. Tot plegat, en un entorn ideal tant pels participants com pel públic.

El conseller d’Esports de la Generalitat, Berni Álvarez; el president del Consell Superior d’Esports, José Manuel Rodríguez, i el president de Ferrocarrils de la Generalitat, Carles Ruiz, han presentat a Barcelona aquests tres campionats. A l’acte també hi han pres part els presidents de la Federació Catalana de Ciclisme, Joaquim Viaplana, i de la Federació Espanyola, José Vicioso

Berni Álvarez ha destacat que aquests campionats “són molt importants” perquè “ajuden a posicionar Catalunya com un referent mundial del turisme esportiu sostenible i com a destí de referència en ciclisme i esports de muntanya. El conseller també situa aquest repte dins l’aposta per “l’Esport 360”, perquè “els esdeveniments esportius siguin sostenibles i amb un retorn social i econòmic”. Requisits que Álvarez creu que compleixen aquestes tres cites a La Molina, “que a més descentralitzen i desestacionalitzen l’oferta de grans competicions a casa nostra”.

Al seu torn, José Manuel Rodríguez ha dit que per al CSD “l’organització d’aquests campionats, que és fruit del treball conjunt del Govern d’Espanya, la Generalitat de Catalunya i les federacions esportives, representa la continuïtat del nostre compromís amb el desenvolupament de l’esport i amb l’organització de grans esdeveniments”. Carles Ruiz hi afegeix que aquests campionats volen ser “una mostra més de l’aposta clara d’FGC per l’esport català i per l’organització de competicions esportives de primer nivell”. De fet, Ruiz explica que actualment “a les estacions d’esquí i muntanya de Ferrocarrils hi ha més de 100 dies l’any en què es realitza algun tipus de competició esportiva”, si se suma les d’esports d’hivern i les que es fan a l’estiu en BTT i en d’altres esports de natura. 

Des de l’empresa pública conclouen que “La Molina s’ha consolidat com un dels referents per a realitzar aquest tipus de competicions”, tot recordant que no és el primer cop que organitzen els Europeus de descens: ja els van acollir al 1999, fa més de vint-i-cinc anys. El complex cerdà també va ser pioner a l’hora d’impulsar el primer bike park de Catalunya i de la península: el van inaugurar l’any 2002. 

També et pot interessar: