Viulacerdanya.cat/Notícies
Vols rebre les notícies al teu whatsapp? Envia “Alta” al 644 79 62 37 des del teu whatsapp. ( Servei gratuït )
Altres Notícies:
Notícies 19/12/24
Notícia 1: PREM AQUÍ Quins premis dona i a partir de quina quantitat s’ha de tributar la Loteria de Nadal
Notícia 2: PREM AQUÍ FGC i Renfe ofereixen un paquet de bitllet+forfet per esquiar a la Molina i Vall de Núria
Notícia 3: PREM AQUÍ Tot el que sabem fins ara sobre la dona i l’home desapareguts al Pirineu Francès
Notícia 4: PREM AQUÍ Puigcerdà ofereix aquest Nadal un campus esportiu per a nens i nenes de 3 a 12 anys
Notícia 5: PREM AQUÍ L’agradable experiència de descobrir Palerm, la capital de Sicília
Notícia 6: PREM AQUÍ La Seu treu a concurs la instal·lació de calefacció a diferents equipaments esportius i l’escola de Castellciutat
Notícia 7: PREM AQUÍ La nova temporada dels Pastorets de l’Ametlla de Merola estrena vestíbul, nou accés a la platea i lavabos
Notícia 1:
Per J.Casals 19/12
Quins premis dona i a partir de quina quantitat s’ha de tributar la Loteria de Nadal.
Un any més, el dia 22 de desembre se celebrarà la loteria de Nadal. En total, aquest diumenge, aquest sorteig repartirà 2.700 milions d’euros en diferents premis. I igual que no tots els premiats obtindran la mateixa quantitat, no tots els premis tributen igual.
Així, toca respondre dues grans preguntes: quins premis podem guanyar i quins impostos hem de pagar si ens toca la loteria?
Quins premis hi ha?
La grossa (primer premi): 4.000.000 euros per sèrie, 400.000 euros per dècim.
Segon premi: 1.250.000 euros per sèrie, 125.000 euros per dècim.
Tercer premi: 500.000 euros per sèrie, 50.000 euros per dècim.
Quarts premis: 200.000 euros per sèrie, 20.000 euros per dècim.
Cinquens premis: 60.000 euros per sèrie, 6.000 euros per dècim.
Premis menors: 1.000 euros per sèrie, 100 euros per dècim.
Hem de pensar que de quarts premis se’n reparteixen 2 en total, mentre que hi ha vuit cinquens premis. Els premis menors són els més nombrosos: se n’atorguen 1.794.
Quan s’expliquen els diferents premis de la loteria de Nadal, gairebé sempre se cita l’import que es guanyarà per dècim, però què passa si es juga amb participacions i no amb un dècim sencer?
Si aquest fos el cas, aquesta serà la quantitat que es guanyarà per euro jugat:
La grossa: Per cada euro que es jugui, l’afortunat s’emporta 20.000 euros.
Segon premi: En aquest cas, 1 euro jugat equival a 6.250 euros.
Tercer premi: Cada euro jugat té un premi de 2.500 euros.
Quarts premis: La persona afortunada guanya 1.000 per euro jugat.
Cinquens premis: Equival a 300 euros per euro jugat.
Premis menors: En aquest cas, es cobrarien 5 euros per cada euro jugat.
A partir de quina quantitat hem de pagar impostos?
Pel que fa als impostos, qui durant el sorteig s’emporti una quantitat igual o inferior als 40.000 euros no hauran de pagar res a Hisenda.
En canvi, qui guanyi més de 40.000 euros haurà de tributar sobre la part que excedeixi aquest import.
És a dir, si tens un dècim de la rifa de Nadal guardonat amb 400.000 euros de la grossa, quedaran lliures d’impostos els primers 40.000 euros i dels 360.000 restants caldrà pagar a Hisenda uns 72.000 euros. Qui s’emporti la grossa, doncs, es quedarà amb uns 328.000 euros nets per cada dècim.
Aquests impostos es paguen al moment i no s’han de declarar a la renda, sinó que es resten a l’hora de cobrar el premi. Sí que s’hauran de tenir en compte a l’hora de pagar l’impost de patrimoni.
Què passa amb els premis compartits?
En el cas de premis compartits, el web d’Hisenda indica que cal distribuir els 40.000 euros que estan exempts de pagar impostos, entre tots els beneficiaris en proporció al seu percentatge de participació.
A més a més, en el moment de cobrar el premi, un dels afortunats haurà d’inscriure’s com a beneficiari únic o gestor de cobrament. Aquesta persona haurà d’estar en condicions d’acreditar davant l’administració que el premi ha estat repartit als titulars de les participacions i d’identificar a cada guanyador, així com el seu percentatge de participació.
En declaracions a “La selva”, de 3Cat, l’economista Carme Jover, presidenta de la Comissió de Fiscalistes del Col·legi d’Economistes, adverteix que s’ha de ser curós a l’hora de repartir els diners. En aquest sentit, assenyala que “no es pot cobrar i després decidir amb qui reparteixes els diners”, perquè aleshores es podria considerar que és una donació i es tributaria diferent.
D’aquesta manera, Jover recomana: “Primer pensa entre qui vols repartir i després aneu a cobrar-ho tot junts”.
Com i on cobrar el premi?
Els premis es poden cobrar a partir de la tarda de divendres 22 de desembre, un cop finalitzin tant les verificacions dels números extrets com els processos informàtics, fins al 22 de març del 2025.
Segons les indicacions de Loteries i Apostes de l’Estat, per cobrar els diners és “imprescindible” presentar el dècim o resguard premiat.
Si els imports guanyats són inferiors a 2.000 euros per cada dècim, s’hauran de cobrar en un dels 10.902 punts de venda de la xarxa comercial de Loteries. En aquest cas, es poden rebre els diners tant en metàl·lic com a través de Bizum.
Pel que fa a quantitats iguals o superiors als 2.000 euros, s’obtindran a les entitats financeres autoritzades, en aquest cas, BBVA i CaixaBank.
Notícia 2:
Per M,Spa 19/12
FGC i Renfe ofereixen un paquet de bitllet+forfet per esquiar a la Molina i Vall de Núria.
El bitllet combinat Skitren, és un paquet complet que inclou el viatge d’anada i tornada en els trens de la línia R3 des de l’Hospitalet de Llobregat fins a Ribes de Freser per Vic. Els usuaris poden escollir el transport fins a les pistes de La Molina o Vall de Núria, i el forfet vàlid per a un dia. L’Skitren La Molina té un preu únic de 53 € per als adults i 41.50 € per als nens i nenes. L’Skitren Vall de Núria té un preu únic de 47,20 € per als adults i 39,70 € per als nens i nenes. Aquest producte ja està disponible fins al 9 d’abril del 2024 a la web de Renfe i a qualsevol estació de Rodalies de Catalunya.
Ferrocarrils de la Generalitat i Rodalies de Catalunya renoven l’oferta de bitllets combinats per esquiar a les pistes de La Molina i Vall de Núria i gaudir de la natura i els esports d’hivern al Pirineu català.
Pel que fa al TreNatura, els usuaris poden adquirir un paquet bàsic amb el bitllet de tren fins a Ribes de Freser més el tren cremallera d’anada i tornada des de l’estació fins a la Vall de Núria. El producte està disponible diàriament i fins al 31 d’octubre, al mes de novembre només dissabtes, diumenges i festius. El preu és de 39,70 € per als adults i 30,20 € per als nens. Aquest producte ja es pot adquirir al web de Renfe i a qualsevol estació de Rodalies de Catalunya.
Compra online i planifica la teva escapada
Ambdós bitllets combinats es poden adquirir online a la secció Ocio en tren del web de renfe.com que permet comprar aquest producte comercial incloent el viatge en tren, el trasllat a les pistes i el forfet.
https://www.renfe.com/es/es/cercanias/rodalies-catalunya/ofertas-mas-populares/combi-trenatura
Afegit a la venda online, els bitllets combinats estan també disponibles a qualsevol estació de Rodalies de Catalunya. Els bitllets combinats poden suposar fins a un 30% de descompte respecte el preu per separat de cada servei que ofereixen.
Per a més informació
Els clients interessats poden dirigir-se a estacions, al telèfon 900 41 00 41, a l’app de Rodalies i al web rodaliesdecatalunya.cat, o als webs i telèfons d’informació de les estacions d’esquí, www.valldenuria.cat(T. 972 73 20 20), o www.lamolina.cat (T. 972 89 20 31) i d’FGC www.fgc.cat (012)
Notícia 3:
Per L.Serrat 19/12
Tot el que sabem fins ara sobre la dona i l’home catalans desapareguts fa 10 dies al Pirineu Francès.
Fa més de deu dies que la manresana Txell Fusté i el berguedà Esteve Carbonell van desaparèixer al Pirineu francès, mentre ascendien el cim Rulhe, a la zona de l’Arieja, a Occitània. Des d’aleshores, l’única pista és el cotxe que els cossos d’emergències van localitzar al Pla de Peyres, a uns 1.700 metres, així com el senyal del seu mòbil, que indica que la seva última localització és a pocs metres del cim. Els equips de rescat i els voluntaris desplaçats fins a França han rastrejat la zona, però els dies de mal temps i els gruixos de neu estan complicant la recerca. Després de més d’una setmana de treballs sobre el terreny, tota la informació que se sap sobre la parella es recull en aquest article.
Qui són els desapareguts?
Els dos desapareguts són Txell Fusté Gamisans, de 52 anys, veïna de Manresa i directora del centre Entrena Diferent, i el seu company, el puig-regenc Esteve Carbonell, veí de Gironella, i de 46 anys. Ambdós, avesats a fer rutes per la muntanya, estaven pujant el cim Rulhe, de 2.783 metres d’altitud, a la zona de l’Arieja, a Occitània, quan se’ls va perdre el rastre en mig d’una jornada de tempesta de neu i vent al Pirineu.
Quina és l’última notícia que es va tenir sobre ells?
Els familiars de la parella van explicar a aquest diari que l’última notícia que van tenir sobre ells va ser el dissabte al migdia, quan estaven ascendint per la muntanya. “La seva idea era pujar al cim i baixar d’hora”. La nit abans havien dormit en un refugi de la zona amb la intenció de fer el cim l’endemà. El seu cotxe va ser localitzar pels equips de rescat el diumenge al Pla de Peyres, a uns 1.700 metres, l’últim lloc on es pot accedir amb el vehicle.
Qui coordina l’operatiu de recerca?
La recerca l’està coordinant des del primer moment la Gendarmeria francesa, que en moments puntuals ha demanat la col·laboració dels Bombers d’Andorra per rastrejar la zona. Per la seva part, els Bombers de la Generalitat es van oferir a col·laborar en l’actuació, però fins al moment no han estat requerits. En paral·lel, s’ha creat un equip de voluntaris, format sobretot per muntanyistes i bombers fora de servei amics de la parella, que col·laboren en les tasques de recerca.
Quines són les característiques de la muntanya on els busquen?
Per a molts excursionistes es considera un dels cims més rellevants de la zona de l’Arieja caracteritzat pel seu relleu escarpat i la verticalitat del seu cim. El muntanyista manresà Josep Emili Puig va explicar que es tracta d’un terreny d’alta muntanya amb “pendents pronunciats i trams de cresta amb molts metres de caiguda a banda i banda“. En aquest sentit, assenyala que requereix certa tècnica i preparació i encara més a l’hivern, quan “l’ascensió es pot complicar per la presència de neu i el mal temps”.
Quines pistes s’han trobat fins ara?
Els equips de rescat han resseguit els seus passos a partir del senyal del seus telèfons mòbils i han rastrejat rutes alternatives per on es podrien haver desorientat. Al mateix temps, també han comprovat els refugis, les cabanyes i les coves de la zona on es podien haver refugiat, sense obtenir resultats. Les tasques s’han complementat amb el rastreig de l’helicòpter, que ha sobrevolat la zona, i amb tècniques de detecció de víctimes d’allaus que no han donat resultats.
Què indica el senyal del seu telèfon mòbil?
La família va aportar als equips de rescat informació sobre l’última localització del seu telèfon mòbil a partir de l’aplicació Wikiloc que els excursionistes van utilitzar per fer la ruta. A partir d’aquestes dades, s’ha pogut definir una àrea que els situa a pocs metres d’arribar al cim Rulhe. Tanmateix, es tracta d’una zona amb gruixos de neus importants, fet que ha dificultat les tasques de recerca, que de moment no han donat resultats.
De qui era el gos que van localitzar els equips de rescat al seu cotxe?
Els equips de rescat van localitzar el cotxe de la parella al Pla de Peyres amb un gos a l’interior. Al principi es va creure que l’animal era de la parella, una informació que posteriorment la família va desmentir. Es tracta d’un cadell malferit que, segons apunta la família, podria ser que trobessin els excursionistes pel camí i decidissin deixar al cotxe mentre emprenien la ruta cap al cim. La Germanderia ha explicat a aquest diari que no té constància de qui és l’amo del gos.
Continuarà l’operatiu de rescat?
Els equips de rescat francesos informen que a partir d’ara la recerca no serà diària, però sí que continuaran rastrejant la zona, sempre que les condicions meteorològiques ho permetin. En paral·lel, l’equip de voluntaris que treballa sobre el terreny ha aprofitat l’anticicló dels últims dies per buscar-los, de moment sense trobar més pistes sobre la parella.
Notícia 4:
Per Llorenç Bonet – Puigcerdà 19/12
Puigcerdà ofereix aquest Nadal un campus esportiu per a nens i nenes de 3 a 12 anys
Del 27 al 30 de desembre l’Ajuntament de Puigcerdà , el Club Poliesportiu i el Consell Esportiu de la Cerdanya, duran a terme el campus esportiu de Nadal, aquest anirà adreçat a nens i nenes de 3 a 12 anys i comptarà amb l’acompanyament de monitors.
El campus on es podrà practicar diferents esports s’instal·larà al pavelló del poliesportiu i romandrà obert de les 17h a les 20h, les inscripcions seran de 20 ó 26 euros per tots els dies o de 6 ó 8 euros per un dia, els 6 ó 20 euros corresponen al pagament dels que son socis del poliesportiu.
Els interessats podran inscriure’s a través de l’enllaç: https://puigcerda.cat/nadal-en-moviment.
Fonts de l’organització del campus esportiu han confirmat que ja disposen de 60 inscrits.
Notícia 5:
Per M.Pons 19/12
L’agradable experiència de descobrir Palerm, la capital de Sicília.
Palerm, la capital de Sicília, és una ciutat sorprenent i misteriosa —a parts iguals— i amb una llarga i en moltes ocasions desconeguda relació, particularment amb Barcelona, València i Palma i, per extensió, amb la part catalana de l’antiga Corona catalanoaragonesa; és a dir, amb aquella part de l’antiga nació de Jaume I que modernament anomenem Països Catalans.
Els carrers del centre històric de Palerm alternen edificis històrics monumentals amb palaus que dormen el son dels justos i amb cases de veïns que conserven i projecten les formes de vida tradicionals de Sicília. I això és el que vam anar a descobrir. I també els carrers i carrerons i les places i placetes, i els mercats a peu de carrer, on fa segles que hi transcorre la vida quotidiana dels palermitans.
Quattro Canti
Quattro Canti (les quatre cantonades) és la cruïlla més famosa de Palerm. És on s’encreuen dues de les principals artèries de la ciutat històrica: via Vittorio Emmanuele, que uneix —en línia recta— el Palau Reial (el nucli del poder) amb el port vell (el centre del comerç), i via Maqueda, que discorre —també en línia recta— entre el Teatro Massimo i l’estació central del tren. Quattro Canti va ser la primera gran obra barroca a Palerm i a Sicília i va ser el nostre primer contacte amb la ciutat. Va ser al vespre, però els seus xamfrans còncaus i profusament decorats —des del terra fins a la teulada— ens anticipaven el que seria la nostra experiència a Palerm: un viatge extasiant, a través de l’art, per gairebé totes les edats de la humanitat.
El Mercat del Capo
L’endemà ja era un dels plats forts de la nostra experiència. I el vam iniciar amb un passeig pel Mercat del Capo. En aquest cas, el nom no es refereix a cap dirigent de la màfia, sinó al fet que es desplega sobre els carrers més alts del mandamento (barri) de Monte di Pietà. En aquelles parades de verdura, fruita, peix, carn, formatges, pasta, pastissos i aliments cuinats de tota mena, els paradistes atrauen l’atenció del comprador cantant a cor que vols les excel·lències del seu producte i maleint sense contemplacions les del competidor que tenen al costat o al davant. Al Capo vam tenir ocasió de proveir-nos de diversos aliments del país, conreats o elaborats a poca distància d’aquells carrerons, que són una explosió dels sentits.
La Catedral i el Palau Reial
Els dos grans edificis històrics de Palerm són la Catedral i el Palau Reial, anomenat també dels Normands. I ens hi vam endinsar. En una de les naus laterals de la Catedral, vam poder admirar les tombes reials dels monarques sicilians (entre el 1285 i el 1519, del Casal de Barcelona), especialment la de l’excèntric Frederic “Stupor Mundi”. I al Palau Reial, vam poder admirar la Capella Palatina, un temple i sala del tron alhora, que el rei Roger II —de la nissaga normanda dels Hauteville— ordenaria policromar amb milions de petites tessel·les que acabarien formant mosaics d’una extraordinària bellesa. A la Capella Palatina-Sala del Tron, vam observar una reveladora convivència de les simbologies religiosa i política.
Les catacumbes
Palerm és una ciutat totalment perforada. Les entranyes de la capital de Sicília són un formiguer de galeries excavades durant l’edat mitjana a partir dels fonaments dels grans edificis de l’antiguitat (grecs i romans). Els palermitans afirmen que és possible travessar la ciutat pel subsol. Però les catacombe han estat, històricament, un espai reservat als palermitans i totalment vedat als forasters. Per aquest motiu, són les grans desconegudes de Palerm. I també per aquest motiu —ara que sí que és possible—, no vam deixar passar l’ocasió d’endinsar-nos-hi.
A Palerm no totes les catacumbes són iguals, ni totes han tingut la mateixa funció. Les més espectaculars són les Catacombe dei Capuccini, un cementiri soterrani que alberga més de 8.000 cossos momificats entre els segles XVII i XX. Les Catacumbes dels Caputxins van ser la necròpolis d’aquelles classes privilegiades palermitanes que es podien permetre el luxe de momificar els seus difunts. En canvi, per a nosaltres va ser un impressionant viatge al passat, a les fesomies de les persones —de totes les edats— i al vestuari de l’època (la mortalla).
El Teatre Massimo i la Piazza Pretoria
El Massimo (amb el Politeama i el Bellini) és un dels tres teatres de la ciutat. No és el més gran ni el més antic, però, segons els palermitans, la seva acústica és la millor de tots els teatres de Sicília i, probablement, també d’Itàlia. Al Massimo hi vam anar un vespre i hi vam tenir l’oportunitat no tan sols d’escoltar l’Orquestra Simfònica Siciliana interpretant Beethoven, sinó que també vam poder barrejar-nos i interactuar —a la platea del teatre— amb els amants locals de la música clàssica, que, regularment, s’hi donen cita un cop a la setmana per a lliurar-se a la seva devoció.
Molt a prop del Teatro Massimo, un edifici construït poc després de l’entrada triomfal de Garibaldi a la ciutat i de la unificació italiana (1861), vam recular cronològicament i ens vam endinsar a Piazza Pretoria, que en un espai no massa gran explica la història de Palerm i de Sicília amb quatre grans edificis i una font ornamental: l’església de San Cataldo (que mostra unes curioses cúpules, herència de l’efímera dominació àrab alto-medieval), la monumental Font de les Vergonyes (de l’època renaixentista), l’espectacular església de Santa Caterina (joia del barroc) i la Concatedral de la Martorana (d’estil neoclàssic).
La Vucciria i el port vell
Palerm ha estat, històricament, una ciutat de mercats al carrer. Havíem conegut el del Capo i no podíem marxar sense conèixer el seu germà petit: el de la Vucciria. I tombant per aquells carrers i carrerons (Via Orologio, Piazza Olivella, Via Ponticello, Piazzeta de la Dogane) vam “descobrir” tres joies impagables: l’oratori de Santa Cinta, amb la reproducció feta amb guix de la batalla de Lepant; Santa Maria della Catena, al port vell, un curiós temple edificat per les classes mercantils medievals, que té més traça de llotja que de temple, i la Casa Professa, l’antic convent dels jesuïtes i que és la màxima expressió del barroc (per la seva riquesa i qualitat artística).
Monreale, la germana petita de Palerm
No podíem marxar de Palerm sense conèixer Monreale, situada sobre una escarpada muntanya des de la qual s’albira la Conca d’Oro (l’àmplia badia que dibuixa la costa palermitana i la seva fèrtil vall). Monreale va néixer com a residència dels reis de la dinastia normanda. I actualment és una deliciosa vila presidida per la seva monumental catedral (del característic estil sículo-normand dels segles XI i XII sicilians) i pel també monumental claustre dels benedictins. Palerm i Monreale van ser una extraordinària experiència que ens va ajudar a descobrir la guia Noemí Troja, una de les persones que, probablement, coneix més bé la història i els secrets de la capital de Sicília.
Notícia 6:
Per Redacció 19/12
La Seu treu a concurs la instal·lació de calefacció a diferents equipaments esportius i l’escola de Castellciutat.
L’Ajuntament de la Seu d’Urgell ha aprovat aquesta setmana treure a concurs públic les obres de construcció de la xarxa de calor amb biomassa per als equipaments esportius del municipi.
Quant a la zona esportiva municipal, es construirà una nova edificació annexa al costat oest del Pavelló Poliesportiu, on s’hi ubicarà una caldera que alimentarà tant aquest pavelló com el Palau d’Esports, la Pista Polivalent i els vestidors del Camp de Futbol Emili Vicente. L’import aprovat per aquestes obres és de 427.349 €.
La caldera de biomassa permetrà substituir els sistemes amb combustibles gasosos, gasoil o electricitat que es fan servir actualment per la generació de calefacció i d’aigua calenta sanitària. Amb el nou sistema, es consumirà estella forestal, preferentment de proximitat per mirar de minimitzar així la petjada de carboni produïda en el seu transport.
Al mateix punt també s’ha aprovat la instal·lació d’una bomba de calor d’aerotèrmia a l’Escola de Castellciutat. En aquest cas el cost dels treballs serà de 67.935 €.
Notícia 7:
Per A.Costa 19/12
La nova temporada dels Pastorets de l’Ametlla de Merola estrena vestíbul, nou accés a la platea i lavabos.
El teatre de l’Ametlla de Merola estrena vestíbul, lavabos i nou accés a la platea coincidint amb la temporada de Pastorets. Es tracta d’una obra llargament reivindicada pels veïns d’aquesta colònia de Puig-reig i per l’Associació Cultural Esplai que, finalment, s’ha pogut executar amb un cost d’uns 228.500 euros i gràcies a una subvenció de la Diputació de Barcelona.
Concretament, s’ha renovat i ampliat la zona del vestíbul i s’han fet lavabos. “Feia més de 12 anys que demanàvem aquest servei, perquè fins ara s’havia de fer ús dels lavabos del bar del costat del teatre”, ha remarcat Òscar Cabra, de la junta de l’Associació Cultural Esplai.
La transformació de l’entrada permet una millor accessibilitat, tant a la part inferior de la platea com a la superior, ja que s’han recuperat les escales que en permeten l’accés directe. L’actuació també ha consistit a adequar l’espai per als tècnics de so i de llums, al capdamunt del pati de butaques. I a sobre, s’ha museïtzat una sala on escara es conserva l’antiga màquina de cinema.
Òscar Cabra s’ha mostrat “content” que finalment l’obra sigui una realitat. Ha tingut paraules d’agraïment tant per a l’anterior equip de govern de Puig-reig (ERC), “sobretot a l’alcalde, Josep M. Altarriba, per fer redactar el projecte i buscar subvencions”, com per a l’actual govern (Junts), “per executar l’obra dins del termini establert, tot i que s’ha apurat molt”. Però també ha fet una reivindicació: “No volem que les obres s’acabin aquí. Tenim un espai nou, però no el tenim climatitzat i tenim un teatre amb una platea que vam estrenar fa sis anys però amb una climatització obsoleta”. La pròxima inversió, ha reclamat, ha de ser renovar la climatització del teatre “per fer-lo més confortable per al públic”.
La resposta de l’alcaldessa, Eva Serra, és que “l’Ajuntament de Puig-reig aposta per programes que puguin treballar la sostenibilitat i aquí hi entra poder canviar la climatització actual de la platea per una caldera de biomassa. I pel que fa al vestíbul, caldrà reformular el projecte per poder encabir també la climatització d’aquesta zona”. No ha concretat dates: “És un projecte més del que tenim sobre la taula, per incloure’l a l’hora de buscar finançament”.
Temporada de Pastorets amb 4 funcions
Els Pastorets de l’Ametlla de Merola arrencaran temporada el dia de Sant Esteve, el dijous 26 de desembre (6 de la tarda). Enguany se’n faran 4 funcions. Les altres tres seran el diumenge 29 de desembre (5 de la tarda), el dissabte 4 de gener (6 de la tarda) i el diumenge 12 de gener (5 de la tarda). Les entrades es poden comprar a www.ametllademerola.cat.
La representació del 4 de gener serà a teló obert i, per tant, el públic podrà veure en tot moment la feina que fan les tramoies, perquè el teló no es tanca en cap moment. Segons ha explicat Pol Escudé, de la comissió de direcció, “l’any passat va tenir molt èxit, vam exhaurir entrades, i hi va haver interès perquè ho repetíssim. Per això aquest any tornem a fer una funció a teló obert, on hi ha unes bombetes que marquen a l’espectador quan s’obriria i es tancaria el teló”.
Els Pastorets de l’Ametlla de Merola, la Flor de Nadal, de Francesc d’Assís Picas, són un dels més antics de Catalunya i destaquen «per la seva autenticitat», ha remarcat l’alcaldessa de Puig-reig, Eva Serra. D’una banda, ha recordat que el 1939, en l’època de la repressió del català durant el franquisme, «els Pastorets de l’Ametlla es van seguir fent el català». I, d’altra banda, que «el 1949, l’obra va incorporar personatges interpretats per dones, un fet pioner en aquell moment a Catalunya».
Tot i que les obres han impedit fer tots els assajos generals i aquest cap de setmana els hauran de concentrar, els responsables dels Pastorets confien que serà una bona temporada. L’espectacle no incorpora cap novetat artística destacada, però sí que hi haurà actors i actrius que s’estrenaran en papers principals. En total, en cada funció hi participen entre 100 i 150 persones, de totes les edats, segons ha remarcat Guillem Obradors, de la comissió de direcció: «Tenim nens i nenes a partir de 4 o 5 anys fins a persones de gairebé 80 anys; això ens enorgulleix molt».
També et pot interessar: