Viulacerdanya.cat/Notícies
Vols rebre les notícies al teu whatsapp? Envia “Alta” al 644 79 62 37 des del teu whatsapp. ( Servei gratuït )
Altres Notícies:
Notícies 16/9/25
Notícia 1: PREM AQUÍ L’operació tornada de la diada deixa cues superiors als 10 km passat el túnel del Cadí direcció Berga
Notícia 2: PREM AQUÍ Els experts asseguren que aquest any pot produir-se una bona campanya de bolets, gràcies a les precipitacions d’aquesta primavera i d’estiu
Notícia 3: PREM AQUÍ Un cotxe sense conductor atropella a una dona, mata el seu bebè i deixa la mare crítica a l’UCI
Notícia 5: PREM AQUÍ Detingut un metge d’urgències per violar i retenir una pacient a casa seva
Notícia 6: PREM AQUÍ Entrevista a una propietària forestal
Notícia 7: PREM AQUÍ Implanten l’agricultura biodinàmica en unes vinyes situades Estamariu a uns 1100m d’alçada
Notícia 8: PREM AQUÍ La Fundació Kilian Jornet promou la restauració del sender que uneix el refugi amb l’estany del Malniu a la Cerdanya
Notícia 1:
Per redacció Berguedà 16/9
L’operació tornada de la diada deixa cues superiors als 10 km passat el túnel del Cadí direcció Berga.
S’han registra cues de més de 10 quilòmetres a la C-16, a Bagà, en sentit sud. Altres punts complicats de la xarxa viària catalana són l’AP-7 a l’altura de la Roca del Vallès, amb 5 quilòmetres de retencions en sentit Barcelona, i també a l’altura de Sant Celoni, on s’han registrat retencions de 9 quilòmetres. També ha quedat tallada la C-31 a Castell-Platja d’Aro cap a Palamós per l’incendi d’un vehicle.
L’operació tornada del pont de la Diada es complica a Catalunya. Dos accidents de trànsit a l’AP-7, el primer s’ha registrat a Castellví de la Marca (Alt Penedès) i ha provocat congestió de 10 quilòmetres fins a Banyeres del Penedès en sentit nord. El segon accident de l‘AP-7 ha tingut lloc a l’Ampolla en direcció Barcelona provocant congestió en sentit nord. Es fan desviaments cap a la N-340.
Notícia 2:
Per X. Moraleda 16/9
Els experts asseguren que aquest any pot produir-se una bona campanya de bolets, gràcies a les precipitacions d’aquesta primavera i d’estiu.
Experts asseguren que gràcies a les precipitacions d’aquest any, a finals de la primavera i durant l’estiu ja es podien trobar bones quantitats de ceps, rossinyols i rovellons, un fenomen excepcional tenint en compte les campanyes dels darrers anys. Les abundants pluges, a més, han fet avançar la fructificació de pinetells i apagallums.
A diferència dels darrers anys, aquesta temporada de bolets ha començat en dates primerenques, similars a les que se solia iniciar una dècada enrere, fet que pronostica una bona campanya. Des de finals d’agost i durant el principi d’aquest setembre zones del Pirineu, Prepirineu i les comarques centrals ja estan en plena producció.
«Durant les darreres setmanes ja està havent-hi bones produccions i, si fem cas a les previsions meteorològiques, aquesta tardor i hivern seran plujosos. Tot apunta que serà una bona campanya», comparteix Juan Martínez de Aragón, investigador i especialista en micologia i truficultura del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), amb seu a Solsona. Malgrat això, adverteix que una possible pujada de les temperatures els pròxims mesos podria trencar aquesta tendència.
«Es preveuen anomalies positives pel que fa a les temperatures, les quals podrien beneficiar o perjudicar la producció de bolets». Com explica l’expert, si fa més calor els entorns forestals tindran menys aigua disponible per a les plantes i bolets a causa de l’evapotranspiració; factor que pot resultar negatiu pel seu creixement. Tot i això, aquesta pujada tèrmica també pot contribuir a allargar més la temporada de bolets, de manera que caldrà estar atents a factors externs com les gelades o la intensitat dels vents per esbrinar els seus efectes, com explica.
Una de les grans particularitats d’aquesta temporada és el creixement anticipat d’espècies com els camagrocs, la qual Martínez considera «atípica». Aquests solen créixer quan hi ha pluges abundants, com detalla, i enguany han caigut abans del que era habitual darrerament, fet que els ha fet fructificar abans. A banda, afegeix que durant aquests dies el pinetell i el rovelló estan començant a créixer amb major mesura.
Com també va succeir la temporada passada, els alts nivells d’humitat estan causant que molts bolets estiguin corcats, ja que aquest factor afavoreix al fet que els insectes tinguin més activitat. La lluna plena també contribueix a corcar-los. Aquestes nits acostumen a ser més lluminoses, com detalla l’expert, motiu que també fa incrementar l’activitat dels éssers que habiten els entorns forestals.
Un futur amb menys bolets
Tot i venir d’un context de sequera, la de l’any passat va ser una molt bona temporada, com valora Martínez, i la d’enguany es preveu que segueixi la mateixa línia. De cara al futur, però, l’expert alerta que els patrons de pluges intermitents combinats amb contextos de sequera podrien fer reduir la producció anual fins al 20%, especialment en zones que no estan acostumades a aquests canvis tan extrems, com ara el Pirineu.
Notícia 3:
Per Agències 16/9
Un cotxe sense conductor atropella a una dona, mata el seu bebè i deixa la mare crítica a l’UCI.
Aquest diumenge, 14 de setembre, una família de quatre membres va sortir a passejar pels carrers de la urbanització on residia a Calp, a la comarca de la Marina Alta, al País Valencià. De sobte, van veure que un cotxe sense conductor es dirigia molt ràpidament cap a ells. El vehicle no va deixar temps de reacció a la família i va envestir, de manera molt violenta, la mare, de 37 anys i la filla petita del matrimoni, una nena de només vint dies de vida. Amb ells, a més, també es trobava el pare i el fill gran, de cinc anys. A conseqüència de l’atropellament el bebè va morir i la mare va perdre un peu.
El bebè va morir en el trasllat a l’hospital
Fins a la urbanització Empedrola, on va tenir lloc el tràgic succés, van arribar de manera immediata diverses dotacions de la Policia Local de Calp, el Servei d’Atenció Mèdica d’Urgència (SAMU) i una ambulància del Servei del Suport Vital Bàsic. Segons ha informat el diari Levante, els agents de la policia van constatar que el bebè es trobava en una situació molt crítica i, de manera immediata, la van dur al centre d’atenció primària de Calp, on hi havia una ambulància preparada per traslladar-la a l’hospital general d’Alacant. Allà, es va intentar traslladar el bebè de només vint dies a l’hospital La Fe de València, però no hi va arribar amb vida.
Pel que fa a la mare, quan els serveis d’emergència van arribar al lloc de l’incident, van veure que havia perdut molta sang, fet que va complicar les tasques d’estabilització. Els serveis mèdics van traslladar la dona, que ha perdut un peu i té un coàgul al cap, a l‘Hospital de Dénia, on es troba ingressada a l’UCI en estat crític.
Un error mecànic, hipòtesi principal
La Policia Local de Calp va fer una primera inspecció ocular, va prendre declaració als testimonis i va obrir una investigació per esclarir els fets i saber quin va ser el motiu pel qual el cotxe, que estava aparcat, va començar a circular des de l’inici del carrer —que feia pendent— i va agafar velocitat fins a topar amb la família. Les primeres hipòtesis apunten que un problema mecànic del vehicle podria haver desactivat el fre de mà i fet que comencés a circular de manera autònoma.
Notícia 5:
Per Agències 16/9
Detingut un metge d’urgències per violar i retenir una pacient a casa seva.
Els Mossos d’Esquadra han detingut aquest matí a Blanes, a la Selva, un metge de 66 anys, de nacionalitat espanyola, adscrit a diversos serveis d’urgències de la zona de les comarques de Girona, per una suposada agressió sexual i, també, possiblement, una detenció il·legal. Segons han explicat fonts de la policia catalana, agents de la Unitat d’Investigació (UI) de la comissaria de Blanes l’han detingut aquest matí a casa seva després d’una investigació que, va arrencar la nit d’aquest 11 de setembre, quan una dona va denunciar que havia aparegut, desorientada, a casa d’una persona que no coneixia i sota els efectes de l’alcohol i les drogues.
La dona va explicar que havia anat a visitar-se a urgències de l’Hospital de Santa Caterina, a Salt, i que el darrer que recordava era despertar-se a Blanes. La dona, que pateix un quadre psiquiàtric, va poder ubicar la casa d’on havia pogut escapar aprofitant que l’home no era al pis, i després de relatar els fets, i que els agents d’investigació dels Mossos quadressin la versió de la dona, aquest matí han decidit precipitar les diligències i arrestar-lo. La instrucció continua en marxa i, a hores d’ara, encara no s’ha pogut aclarir de quins delictes s’acusa l’home, a més de la suposada agressió sexual a la dona. Els Mossos creuen que l’home la va traslladar, sota els efectes d’algun tipus de fàrmac, de l’hospital fins a casa seva, però s’han d’acabar d’enllestir els detalls de la investigació per poder aclarir quant de temps va estar la dona al pis i també què va passar d’ençà que va sortir de l’hospital de Salt i fins que la policia la va trobar pel carrer.
El detingut, conegut de la policia
El detingut té un antecedent, segons detalla El Punt Avui, es tracta d’un conegut metge de la zona de Girona, Ernesto Luis G.R. L’home actualment treballava com a metge d’urgències de la zona sud del país i també en hospitals de Barcelona. Alguns dels centres, informats de la detenció, ja han apartat l’home. El metge serà lliurat al jutjat de guàrdia de Blanes demà, 16 de setembre.
Entre altres problemes amb la justícia previs a la detenció d’avui, el metge arrestat, i segons el mateix diari citat, va ser víctima d’un intent d’assassinat, que, segons es va poder saber després, i segons la sentència de l’Audiència de Girona, va organitzar la seva dona. Uns sicaris, a Blanes mateix, el van intentar matar a trets fa anys. Li van disparar quatre vegades al cap i en acabat li van donar cops, però va sobreviure. Ell ha mantingut sempre que la seva dona, que va ser condemnada a vuit anys de presó, no havia fet res, i fins i tot la va anar visitant a la presó on complia condemna. Ara potser es tornen a trobar, si ingressa a la presó o és condemnat per aquest fet que ara investiguen els Mossos d’Esquadra.
Notícia 6:
Per M. Marcé 16/9
Entrevista a una propietària forestal
Filla única dels propietaris d’un mas centenari a Capolat, al Berguedà, la mort del pare quan ella tenia 11 anys va deixar la Clara Santamaria sola amb una mare que no havia nascut per fer de pagesa i que va haver de tirar endavant fent el cor fort. Mestra de formació i directora d’oficina bancària durant molts anys, mantenir viva l’activitat econòmica al Molí del Tarrés ha estat l’obsessió de la seva vida perquè sentia a les entranyes que així ho volia el seu pare. Ella i la seva mare van mantenir en marxa l’explotació ramadera i ara, prejubilada, ha reprès l’explotació forestal que havia deixat córrer fa quaranta anys. Pensa lluitar el que faci falta per tirar-la endavant.
En una finca com la de casa seva, la mort del pare devia ser un trasbals en tots els sentits, no només emocional. Com ho recorda, amb 11 anys?
Jo estava interna a les carmelites i em van tornar cap a casa, si no per ajudar, com a mínim per fer companyia a la meva mare. Ens vàrem quedar nosaltres dues i dos treballadors que hi vivien, el Quim i el Salvador. La meva mare era nascuda a Berga i era una senyora. La primera de la classe, culta, procol·lària, intel·ligent, perfeccionista en tot, des del planxar fins al cuinar i l’estudiar. Es va casar amb l’hereu de la casa i ella era la forastera de ciutat. Quan es va trobar amb la finca a les mans als 45 anys li va tocar tirar endavant. Una germana del meu pare hi posava traves perquè deia que no se’n sortiria, però la mare va dir: que no? Ja ho veureu. Va deixar córrer la granja de porcs i es va concentrar en l’explotació dels pins i en la ramaderia de vaques, per a carn i per a llet. En teníem una quarantena.
Va sortir bé?
Tirem endavant. En aquell moment l’explotació forestal era rendible. Els sous eren molt baixos i la fusta es pagava al mateix preu que ara. Amb allò i les vaques podíem anar fent sense excessos.
A vostè què li tocava fer?
Quan tenia 12 anys l’home que munyia va tenir una perforació de budells i m’hi vaig haver de posar jo. Cada dia, abans d’agafar el cotxe de línia per anar a l’escola, munyia a mà, i un altre cop quan tornava d’escola. Feia això i tot el que calia. Jo sé tallar pins, els he arrossegat amb els matxos… de tot.
Era feliç? N’és, després de tot?
Jo sóc molt patidora però, alhora, sóc optimista i feliç. En general tendeixo a pensar que ens en sortirem i, amb tota la humilitat del món, sempre he estat orgullosa del que he aconseguit. Sempre he intentat fer el que hauria volgut el meu pare. He tingut amb ell com un diàleg interior. Ara he aconseguit obrir un camí que ell sempre deia que hauria volgut fer, i per a mi ha estat dir: pare, ja el tenim. Quan vàrem incorporar el primer tractor, igual. Ara, com que no hi ha ma mare, de vegades aquest diàleg el tinc amb tots dos. I haver tingut una vida a fora del Molí de Tarrés també ha estat bé, perquè he conegut gent molt diversa.
Creu que la seva mare n’era, de feliç?
No, la meva mare va ser una dona poc feliç. Al Molí de Tarrés s’hi va trobar una sogra, una cunyada i una minyona que era encara més dura que la sogra i la cunyada, i va passar de ser una dona venerada a casa seva a estar completament controlada. Quan, per fi, al cap d’anys, es va quedar sola amb el marit, se li va morir.
En quin moment decideix anar a treballar a fora de la finca?
Als primers vuitantes, quan va ser més fàcil anar a buscar feina a fora que fer rendir el bosc. Les polítiques econòmiques han estat molt nefastes, totes, les de tots els partits, i ens ho han posat molt difícil. Ha calgut treballar al banc per poder invertir a casa mentre el bosc anava morint-se. El bosc és com un jardí, cal cuidar-lo exactament igual. Si el deixes s’hi fa gran tot el que és dolent.
Deixar-ho estar va ser com una derrota, i tornar-hi ha estat treure’s una espina?
No va ser una derrota, perquè eren circumstàncies que jo no controlava, però tornar-hi sí que m’ha agradat. La fusta continua sent molt poc rendible, però ara tinc temps i amb les petites ajudes que hi ha és factible fer-ho funcionar. Aquest any, en comptes de vendre la fusta a un tractant que la ve a buscar i se l’emporta he contractat una persona i un camió i elaboro la fusta per fer diferents productes que vaig a vendre a diferents empreses. Hi poso valor afegit i la puc vendre a més bon preu. Encara no he fet bé els números, però espero que sortirà molt a compte. Evidentment, fer-ho així porta molta feina, però no em cauen els anells per treballar.
I després de vostè?
Crec que la meva obligació és traspassar la finca a la següent generació com me la va deixar el meu pare i com li van deixar a ell. La meva filla estudia Educació infantil a la UVic, però se’n vol fer càrrec i ja començar a ajudar-me a l’estiu i els caps de setmana. En principi, hi haurà continuïtat. Després, quan jo no hi sigui, ja en faran el que vulguin.
Ha estat una dona en un món d’homes.
He tingut tots els deures i tots els drets, però els drets els he hagut de lluitar molt més. El ‘tu nena’ l’he sentit moltes vegades.
Heu creat una associació de dones propietàries forestals perquè compartiu aquesta experiència?
No només per això. No voldria menysprear ningú, però em sembla que els homes han assumit la situació que hi ha. En canvi, les dones estem més disposades a fer el que calgui per fer les finques rendibles, igual que fem per administrar una casa. L’ajut anual per a tot el sector forestal de Catalunya és d’un milió i mig d’euros. Hem d’anar a Barcelona i fer valdre que des d’un despatx de la ciutat no es veuen les coses com són. I les dones tenim moltes hectàrees: som el 30%, i el 40% si hi afegim també les copropietàries. Jo hauria preferit estar al darrere, perquè el lloc que m’ha agradat més sempre ha estat el de número 2, el de qui treballa des de darrere, però no van voler ni votar: em van dir que la presidenta seria jo.
Què cal fer perquè el sector funcioni?
Estem en una situació gairebé de monopoli. Uns pocs compradors marquen els preus, i no ens movem d’aquí. El mercat no demana prou el nostre producte, però és que tampoc no li oferim. No és un problema irresoluble. Només s’ha de veure el que estan fent a França. Hi ha d’haver un mercat de debò que funcioni, i Serradora Boix, per exemple, s’ha de guanyar molt bé la vida, però això ha de repercutir també als proveïdors que venem un producte de la màxima qualitat.
Boletaires als seus boscos: benvinguts o malvinguts?
Hi ha de tot. Un boletaire de debò sap on va i respecta el bosc. Cap problema. Però n’hi ha molts que no són així. Jo quan sento que a TV3 diuen que aquest bosc i aquell són els ideals per anar a buscar bolets, i resulta que són els meus, penso: em pagareu els danys que em faran? Perquè ofereixes casa meva? De vegades penso: ¡potser que m’ofereixin el seu pis del Passeig de Gràcia per anar a passar un parell de dies!
Quins problemes creen?
Per exemple: ara tenim uns prats de pastura on l’herba s’ha recuperat. Si hi anem d’aquí a un mes estaran secs i plans com una taula de tan trepitjats. I només falta que s’hi deixin una llauna aixafada. Ve la vaca, se l’empassa, perquè s’ho mengen tot, i es fan moltíssim mal. I penso: has portat la llauna plena fins aquí i ara que no ocupa espai i no pesa no te la pots emportar? Un altre: poso cable per fer tancats, però com que porten cotxes 4×4 molt ben parits, baixen per tot arreu i se’m posen a fer virolles. ¿Als que em trepitgen els prats els agradaria que m’enfilés de peus al seu sofà?
Curiosament, pensem en el bosc com un conjunt d’arbres, quan, de fet, hi ha molts més animals.
Sí, ho tenim en compte. Ara, per exemple, en una zona on hem tallat hi hem deixat arbres secs drets perquè són la casa de molts ocells. Però també ens trobem amb que els senglars i els cabirols es converteixen en una invasió. Se’ns mengen l’aliment de les vaques, trenquen els filats i porten malalties. Hem de trobar un equilibri.
El seu pitjor malson és un incendi? El canvi climàtic la fa patir?
Evidentment, seria el pitjor, però en el nostre territori no és fàcil que hi hagi incendis com els que estem veient aquest estiu. És una zona molt més humida. Amb el canvi climàtic pot no ser-ho tant, però jo crec que el més important és que fem una bona gestió que ens permeti tenir el bosc cuidat, fent aclarides, netejant, traient biomassa… Si no tinguéssim els boscos tan deixats i amb tant matoll, no tindríem polvorins i els incendis no serien tan virulents. Si el terra és net, el foc sovint no s’enfila als arbres. Ara: per fer això hem de tenir mitjans.
Notícia 7:
Per J. Vidal 16/9
Implanten l’agricultura biodinàmica en unes vinyes situades Estamariu a uns 1100m d’alçada.
Fer aquestes intervencions abans de la verema, que està prevista per a finals d’octubre, permetrà assolir amb més solvència l’objectiu final d’aquestes vinyes: elaborar un vi propi de la zona. Més endavant, la fundació té previst construir un celler (que inclouria una botiga i un espai de tast) i plantar dues hectàrees més de vinya. Mentre no es tingui el celler, aquesta primera collita es farà en un celler de la DO Pla de Bages. En aquesta primera producció s’espera produir unes mil ampolles de vi d’alta qualitat. “Cada vegada que vens aquí i veus aquestes vinyes, com evolucionen i la qualitat del que estàs produint t’omple d’orgull”, ha ressaltat David Planes, vicepresident de la Fundació Planes Corts.
Aquest tractament, que es va iniciar a la primavera, col·labora en una millor maduració del raïm, ja que aporta llum i calor a les plantes. En el procés també s’hi afegeix valeriana, per tal que, com explica l’agricultor biodinàmic Joan Pagès, tingui més protecció davant la meteorologia de les zones de muntanya on s’ubiquen els terrenys.
La Fundació Planes Corts va plantar gairebé dues hectàrees de vinya el 2023 al municipi d’Estamariu. Ara, aquestes plantacions s’han sotmès a un tractament d’agricultura biodinàmica, que tracta de barrejar pols de quars amb aigua de pluja.
L’activitat també ha de servir per consolidar aquest cultiu propi de la zona. En l’actualitat, el canvi climàtic està provocant diferents entrebancs en les vinyes ubicades als llocs tradicionals, el què afavoreix que part de l’activitat es traslladi a altres finques ubicades a més alçada que puguin oferir millors garanties, com és el cas d’Estamariu, situat a una mica menys de 1.100 metres d’altura.
El projecte forma part del pla de dinamització econòmica de la vall del Port Negre que du a terme la Fundació Planes Corts, l’objectiu final del qual és fixar la població al territori.
Planes, també ha explicat que l’entitat té com a objectiu oferir un model que es pugui replicar en altres àrees rurals: “Val la pena reivindicar que potser serem pioners en el territori, però no hem de perdre de vista que hem de ser un exemple a seguir“.
Notícia 8:
Per redacció 16/9
La Fundació Kilian Jornet promou la restauració del sender que uneix el refugi amb l’estany del Malniu a la Cerdanya.
El tram del sender 119, que uneix el refugi i l’estany de Malniu, ha estat restaurat aquest estiu gràcies a dues jornades de voluntariat impulsades per la Fundació Kilian Jornet dins del projecte Restore the Trails, que té com a objectiu recuperar camins i zones degradades en entorns de muntanya, preservant-ne els valors naturals, paisatgístics i culturals. L’actuació també ha format part del projecte “Conservació i compatibilització d’usos a l’alta muntanya de l’EIN Tossa Plana de Lles i Puigpedrós i a l’EIN Tossals d’Isòvol i Olopte”, subvencionat per la Generalitat de Catalunya com a espai protegit dins de la Xarxa Natura 2000.
Les accions de restauració han comptat amb la col·laboració de Voiles, Túnels del Cadí, el Centre Excursionista de la Cerdanya (GREC), Cerdanya Acció pel Clima i Geosilva, així com amb el suport de l’Ajuntament de Meranges i l’associació Paisatges Vius. La Fundació Kilian Jornet destaca que “la suma d’esforç voluntari, coneixement tècnic i suport institucional ha estat clau per garantir una restauració efectiva i sostenible del camí”.
La iniciativa es va engegar el 19 de juny amb una primera jornada que va tenir el suport de Voiles i Túnels del Cadí. L’acció va permetre recuperar un tram de 90 metres del Sender 119, eliminant pedres soltes i reduint riscos per a la seguretat dels excursionistes. El 30 d’agost es va dur a terme una segona jornada, en aquest cas amb la participació del GREC i Cerdanya Acció pel Clima. Els voluntaris van reforçar els treballs inicials, consolidant la restauració i garantint la durabilitat del camí.
Durant ambdues accions, es van retirar pedres, es va reestructurar el terreny i es va construir graons naturals de pedra per estabilitzar el sòl i prevenir l’erosió. Alhora, es van tancar diverses dreceres i traces paral·leles que havien aparegut al voltant del camí principal, les quals provocaven degradació d’hàbitats sensibles a prop de l’Estany de Malniu.
Un impacte més enllà del camí
A més de millorar la seguretat i la funcionalitat del Sender 119, aquestes accions han reforçat la protecció dels hàbitats de fauna com la perdiu blanca i el gall fer. Alhora, els voluntaris i la comunitat local han tingut l’oportunitat d’aprendre de manera pràctica sobre la conservació de l’alta muntanya, generant consciència ambiental i un vincle més fort amb la natura. Jordi Tutusaus, tècnic de restauració de camins de Geosilva, ha incidit en el fet que “el voluntariat és clau per fer possible aquestes intervencions, ja que no només contribueix a restaurar els camins, sinó que també aprèn i esdevé un agent actiu en la preservació del nostre patrimoni natural”.
Les jornades van concloure amb un menjar comunitari a l’aire lliure, plantejat com “un moment de convivència que permet compartir experiències, reforçar els aprenentatges i aprofundir en la connexió amb la natura i amb la resta de participants”.
Noves actuacions per compatibilitzar ús públic i conservació
Més enllà de la restauració del Sender 119, el projecte preveu noves actuacions a cims tan emblemàtics com el Puigpedrós i la Tossa Plana de Lles, on la pressió creixent de visitants i la manca de senyalització clara han generat un problema creixent: la proliferació de traces paral·leles i camins no oficials que afecten directament els hàbitats més fràgils. Per revertir aquesta situació, es posaran en marxa actuacions destinades a renaturalitzar els camins en desús i no oficials a reforçar els itineraris principals d’ascens amb una senyalització clara i adaptada a l’alta muntanya.
Aquest treball es considera “clau” per garantir que l’ús públic de la muntanya sigui compatible amb la conservació de la biodiversitat: d’una banda, assegura que els visitants gaudeixin d’una experiència ordenada i segura, i de l’altra, protegeix espècies d’alt valor ecològic que depenen d’aquests entorns per sobreviure.
També et pot interessar: