Viulacerdanya.cat/Notícies
Vols rebre les notícies al teu whatsapp? Envia “Alta” al 644 79 62 37 des del teu whatsapp. ( Servei gratuït )
Altres Notícies:
Notícies 17/11/24
Notícia 1: PREM AQUÍ Un xoc entre dos turismes provoca un ferit a l’N-260 a Bolvir
Notícia 2: PREM AQUÍ L’enderroc de l’església de Santa Maria l’any 1936, va venir motivat pel plantejament urbanístic del moment
Notícia 3: PREM AQUÍ La CUP i plataformes afins tallen la C-16 aquest diumenge i diumenges següents, també convoquen una manifestació pel 6 de desembre, dia de la Constitució
Notícia 4: PREM AQUÍ Els consells comarcals de l’Alt Pirineu aposten per la tecnologia a l’hora de reduir els riscos climàtics
Notícia 5: PREM AQUÍ La millora de la producció de neu amb menys cost energètic, motiva la nova temporada a Masella
L’incident ha tingut lloc dissabte per tarda, als volts de les 7h de la tarda, al punt quilomètric 184,6.
Els Bombers de la Generalitat s’ha mobilitzat amb quatre dotacions i també s’hi han desplaçat unitats del Sistema d’Emergències Mediques (SEM).
Notícia 2:
Per M.Spa 17/11
L’enderroc de l’església de Santa Maria l’any 1936, va venir motivat pel plantejament urbanístic del moment.
Un estudi d’un historiador basat en documents de l’època apunten que l’enderroc de l’església Santa Maria de Puigcerdà, en l’esclat de la Guerra Civil espanyola, no tan sols va ser un acte revolucionari contra els estaments religiosos sinó que també va estar motivat per un interès urbanístic.
En aquest sentit, l’enderroc «a pic i pala» de l’església com repeteix la cultura popular a Cerdanya, també va obeir a la voluntat d’esponjar el carrer Major i obrir enmig de l’eixam de carrers estrets, un nou espai a un nucli històric de Puigcerdà, l’actual plaça de Santa Maria.
L’historiador Pau Vinyes, que està preparant un informe complet que ha de ser publicat l’any que ve, s’ha somergit en documentació dels primers anys de la dècada dels trenta i en alguns posteriors que en fan referència per sostenir que l’enderroc de l’església de Santa Maria «no tan sols» va ser una acció revolucionària sinó que també una operació urbanística per esponjar el nucli antic de la capital cerdana.
Entre els documents que ha analitzat Vinyes i ha unes breus memòries de Jaume Palau i Soldevila, l’alcalde de Puigcerdà l’any 19367, quan el temple va ser tirat a terra per, segons recullen les cròniques, membres de la CNT-FAI. Es tracta d’unes memòries que estan dipositades a l’Arxiu General Militar d’Àvila.
Vinyes ha explicat sobre l’alcalde Palau que «arran de la proclamació del president Lluís Companys i Jover del 6 d’octubre de 1934, s’involucrarà en l’afer a nivell local, fet presoner un cop la proclama fracassi. Empresonat conjuntament amb tres companys puigcerdanencs més fins al seu alliberament sota fiança el 14 de febrer de 1935». En esclatar la guerra, continua Vinyes en el seu informe, «Palau serà nomenat alcalde en representació d’ERC.
Durant el seu curt període a la batllia de Puigcerdà iniciarà un seguit de projectes i reformes, entre les quals destaquen l’enderroc de l’església de Santa Maria, només se’n salvà el campanar, per tal d’esponjar la part antiga de la vila, actuació que per alguns serà força criticada». Pau Vinyes basa aquesta tesis principalment en les explicacions que ha trobat de l’alcalde Palau a les seves memòries, les quals expliciten que «l’església parroquial de Santa Maria de Puigcerdà serà enderrocada. Segons l’acta municipal per eixamplar el carrer Major i esponjar el nucli antic. Tot i això, el temple serà prèviament saquejat i incendiat ja que es considerava com un destorb per l’engrandiment de la població».
La tesi apunta, doncs, que l’enderroc l’any 1936 no va ser fruit d’una acció espontània en el marc de l’enfrontament militar sinó que, sense deixar de ser un acte de revolta, va venir marcat també per una consciència col·lectiva i una voluntat dels dirigents polítics locals de treure l’edifici. En aquest sentit, l’historiador recorda que moltes esglésies no van ser cremades sinó aprofitades com a edificis de magatzem, centre mèdic o per la mateixa logística de la guerra.
L’enderroc del temple no va incloure el campanar, que es va mantenir com a torre de guaita i ha esdevingut la referència a la nova plaça Santa Maria.
Un segle després, la plaça creada és el cor de la vila
L’enderroc de l’església Santa Maria de Puigcerdà es va fer d’una manera acurada, peça a peça, mirant de conservar les que es podrien reaprofitar, segons ha explicat l’historiador Pau Vinyes. Tant és així que la portalada gòtica que feia d’accés principal al temple i que quedava just a la boca del carrer Major, es va instal·lar després a l’església de Sant Domènec. Així, el temple que presideix el Passeig 10 d’Abril, ofereix l’entrada que ho va ser de l’església enderrocada.
Quasi un segle després d’aquell enderroc, la visió que el temple creava un tap d’ampolla al centre de la vila s’ha evidenciat com a encertada. La plaça Santa Maria, espai que va sorgir del solar deixar per l’església, ha esdevingut com el gran espai central de Puigcerdà, amb un rol més predominant que la plaça de l’Ajuntament o la plaça Cabrinetty, la qual havia estat la plaça Major. La també coneguda com a «plaça del campanar» acull amb la adjacent plaça dels Herois, l’oficina de turisme, activitats populars així com la principal oferta d’oci i restauració de la vila.
Notícia 3:
Per La Valira 17/11
La CUP i plataformes afins tallen la C-16 aquest diumenge i diumenges següents, també convoquen una manifestació pel 6 de desembre, dia de la Constitució.
La CUP i tots els seus satèl·lits agrupats sota el paraigua de la plataforma de Pirineu Viu han convocat aquest diumenge un acte de protesta en favor d’un habitatge digne, tallant la carretera C-16 a l’altura de Berga (Berguedà). Solament han participat una cinquantena de persones, tot i que els organitzadors tenen la intenció de repetir els talls durant els pròxims caps de setmana.
L’acció d’aquestes organitzacions polítiques s’ha dut a terme en plena operació tornada del cap de setmana que, només perjudica els turistes o a les persones que tenen segones residències principalment a la Cerdanya, sinó també a estudiants, entre altres.
Una plataforma que, a més, ha convocat una manifestació a la Seu d’Urgell amb aquest mateix objectiu pel pròxim 6 de desembre, dia de la Constitució espanyola. A ningú se li escapa que els cupaires van triar aquesta data en favor de la independència de Catalunya i en un horari de tarda al que la major part dels fronterers que treballen a Andorra (un dels col·lectius de treballadors afectats) no hi podran assistir justament perquè al Principat no és òbviament jornada festiva.
Notícia 4:
Per Redacció 17/11
Els consells comarcals de l’Alt Pirineu aposten per la tecnologia a l’hora de reduir els riscos climàtics.
Els presidents dels consells comarcals de l’Alt Pirineu i la síndica d’Aran s’han reunit aquest divendres a Sort. Entre els temes que han tractat en aquesta nova reunió, el més destacat i de més actualitat ha estat la intenció de la Generalitat de revisar els càmpings que es troben en zones inundables i limitar l’ús dels terrenys més vulnerables, amb mesures que en els casos més complicats podrien passar per compensacions o expropiacions, tot i que el Govern ha matisat que no volen arribar a aquest últim extrem.
Els sis màxims representants de les comarques pirinenques han coincidit que cal “anar a l’una” en aquest afer i “no actuar localment”. El president del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, Carlos Isus, ha subratllat que “els reptes que planteja el canvi climàtic no són només les inundacions”, i que a més a més aquest risc no es pot focalitzar només en els càmpings. Per això, creu que cal apostar per “implantar mitjans tecnològics” per gestionar els riscos a tot el Pirineu. Segons Isus, “no només s’ha de treballar amb el sector dels càmpings sinó amb totes aquelles activitats que es troben en zona de flux preferent o zona inundable”.
Conscients que els reptes que planteja el canvi climàtic són molts, els dirigents es mostren disposats a escoltar què planteja el Govern en aquesta qüestió i demanen que la proposta sigui “àmplia”. Per tant, que no només es limiti a controlar el sector dels càmpings.
Josefina Lladós apunta que l’avantprojecte és “molt genèric”
A a la reunió també s’ha recordat que el 30 de novembre vinent s’acaba el termini del procés de participció ciutadana a l’avantprojecte de la Llei d’Alta Muntanya. Per tant, resten menys de quinze dies per recollir propostes i suggeriments que incorporin aspectes no recollits en el text inicial. Des dels consells comarcals i el Conselh d’Aran s’ha acordat aplegar aportacions perquè, per exemple, el redactat inicial no fa referència a l’Estratègia Pirineu 2030.
La presidenta del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, Josefina Lladós, ha dit que l’Avantprojecte de llei d’alta muntanya és “molt genèric” i no aborda “temes concrets”. Lladós creu que cal plantejar quina és “l’efectivitat” d’anar creant figures independents les unes de les altres.
La representant alturgellenca ha aprofitat per reivindicar el paper dels Consells Comarcals en el desplegament dels diferents plans estratègics. En aquest sentit, ha lamentat que aquesta importància dels ens comarcals no queda clara a l’Avantprojecte de la llei de muntanya i que aspectes com aquest s’han d’incorporar a la Llei.
Notícia 5:
Per M,Spa 17/11
La millora de la producció de neu amb menys cost energètic, motiva la nova temporada a Masella.
Masella encara una nova temporada d’esquí amb un pla de novetats que s’han centrat aquest any en la millora de la neu. L’estació, de gestió privada, ha renovat els canons d’innivació per tal que siguin més eficients i, doncs, produeixin gruixos amb menys aigua i més ràpidament.
Tant és així que l’estació preveu que amb la millora dels canons, estalviarà el 25% d’energia i, alhora, produirà el 30% més de neu, la qual cosa li permetrà també fabricar mantell blanc en condicions meteorològiques més difícils. La millora dels canons també produirà una neu de més qualitat. La inversió en la producció i gestió de la neu ha inclòs també la compra de maquinària nova, una fresadora per repartir els gruixos per les pistes i una trepitjadora.
El dossier de millores per a les pistes de Masella han inclòs també un pla d’increment de la seguretat pels esquiadors. Així, l’estació ha aplicat millores en la senyalització a pistes, «amb nous elements de seguretat per garantir unes esquiades més fàcils i segures», segons han explicat des de Masella. Alhora, l’estació ha instal·lat tanques paravents per a acumular neu a cotes altes i mitjanes, amb trams nous i substitució de trams de tanca obsolets. En aquest àmbit de la seguretat en l’esquí, els responsables de Masella també ha eliminat pedres dels traçats i millorat els drenatges per conservar millor la neu, especialment durant la primavera així com instal·lat xarxes en talussos, integrades en el paisatge, per tal de fer les pistes més segures.
Nou espai d’atenció al visitant
El pla de novetats de Masella també inclou la renovació de les oficines d’atenció a l’esquiador. Aquestes millores en les instal·lacions se sumen a les iniciades ja la temporada passada a la Cafeteria del Pla de Masella, ubicada a la planta baixa de l’edifici de serveis. En aquest sentit, «s’han fet intervencions per tal de crear un entorn més acollidor i oferir un millor servei per tal de continuar servint esmorzars, entrepans, aperitius i serveis de cafeteria». L’estació també ha renovat la web per afavorir la venda en línia. Masella manté la previsió d’obrir el primer dia que sigui possible.
També et pot interessar: